Font: Ajuntament de la Seu d'Urgell
L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha tornat a instal·lar al Parc del Valira un total de 15 menjadores per a ocells amb l’objectiu de facilitar punts d’alimentació durant la tardor i l’hivern a espècies protegides presents al parc o als voltants, època que escasseja l’aliment.A més a més, enguany també s’ha ampliat el nombre de caixes-niu al mateix Parc del Valira. Actualment n’hi ha 15, mentre que al Parc del Segre n’hi ha 8. Durant les visites setmanals que es realitzen per reposar l’aliment a les menjadores s’ha constat que n’han fet ús ocells com la mallerenga carbonera, la mallerenga blava, el pica-soques blau, la cadernera, el lluer, el durbec i el pit-roig.
Cal recordar que les menjadores s’han instal·lat al Parc del Valira des de l’any 2015. A la primavera es retiren perquè durant aquesta època i a l’estiu ja hi ha abundant aliment, i així s’evita el seu deteriorament. Aquestes menjadores complementen les caixes niu que també es van instal·lar al Parc del Valira l’any 2015 i al Parc del Segre l’any 2013.
També cal destacar la troballa de 4 ratpenats en una caixa-niu. Els serveis tècnics suposen que la utilitzen com a refugi diürn, i potser també d’hivern. Val a dir que una caixa-niu específica per a ratpenats s’ha col·locat a prop d’aquesta on se n’ha detectat la presència per tal que l’ocupin aquests i si pot ser més individus.
A banda dels ocells també s’han instal·lat menjadores per esquirols, una espècie entranyable present al parc i fàcil d’observar.
Cal dir que les espècies a les que està afavorint, tant amb les menjadores com amb les caixes niu, són espècies que estan protegides per la llei, que nidifiquen en cavitats, beneficioses per la seva dieta insectívora i que no formen estols ni colònies de reproducció, i, per tant, no generen molèsties. A més a més, toleren la presència dels humans.
El Parc del Valira és una de les zones verdes més grans de la Seu, i el seu arbrat, l’aspecte natural i la proximitat al riu Valira fan que sigui un espai verd amb una rica comunitat de moixons. No cal dir que aquesta actuació permet, a banda de facilitar llocs per niuar o punts d’alimentació, promoure la natura entre la població local, ja que facilita l’observació d’ocells sent també un recurs pedagògic i científic per a les escoles.
