Font: Xavier Duran. CCMA
Una bona màscara pot filtrar la major part de les partícules que respiren els ciclistes en una ruta urbana, segons un estudi pioner fet a Barcelona. Tot i això, els investigadors demanen precaució, perquè les proves s'han fet amb maniquins, no amb persones.
Una bona màscara pot filtrar la major part de les partícules que respiren els ciclistes en una ruta urbana, segons un estudi pioner fet a Barcelona. Tot i això, els investigadors demanen precaució, perquè les proves s'han fet amb maniquins, no amb persones.
L'eficàcia d'aquestes màscares contra la contaminació no s'havia avaluat fins ara en condicions reals. Ara, un equip de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, encapçalat per Fulvio Amato, ho ha fet i ha publicat els resultats a la revista "Science of The Total Environment". A l'estudi hi ha participat Carles Benito, del Bicicleta Club de Catalunya, entitat que va demanar que es fes.
Els investigadors van utilitzar maniquins als quals van col·locar les nou màscares. Després els van exposar a un lloc amb trànsit a Barcelona. Per simular l'augment d'aire capturat per un ciclista en ple exercici, els maniquins van "respirar" a tres ritmes diferents.
Un model filtrava el 96% de les partícules
Els autors van mesurar l'efectivitat de cada mascara per filtrar les partícules, un dels contaminants més presents a les àrees urbanes amb força trànsit. Provenen tant dels motors dels vehicles com del desgast del paviment, els pneumàtics i els frens.
Van observar que els millors resultats els obtenia una màscara determinada que filtrava fins al 96% de les partícules PM2.5, que tenen un diàmetre menor de 2,5 micres -mil·lèsima de mil·límetre- i per això poden penetrar fàcilment a les parts més profundes dels pulmons.
Aquesta màscara tenia un filtre amb tres capes. També portava dues vàlvules d'exhalació, que només permeten la sortida de l'aire, però no l'entrada. Així, s'evita que possibles contaminants en l'aire exhalat es quedin a l'espai entre el rostre i la màscara. També era la que millor s'adaptava a la cara del maniquí i no era la més cara. Costava vint euros.
L'eficàcia mitjana per a les nou màscares va ser del 48%. La menys efectiva només filtrava un 14% de les partícules PM2.5. Totes eren molt menys efectives amb les partícules ultrafines, que tenen un diàmetre de només 0,1 micres o inferior. La més efectiva, la mateixa que en el cas anterior, aconseguia filtrar fins al 63%. La mitjana va ser del 19% i la menys eficient només filtrava el 4% de les partícules.
No filtren bé els gasos
Les màscares, en canvi, no semblen eficients per evitar respirar gasos, com els òxids de nitrogen. Existeixen màscares que els filtren, però són molt més cares.
Fulvio Amato demana precaució amb els resultats, perquè en persones hi pot haver menys eficiència degut a la forma de la cara, la barba, etc. Tot i així, considera que una bona màscara és útil en trajectes curts, però no per portar-la tot el dia.
Per triar la més adient, recomana buscar la que tingui més d'una capa i que contingui vàlvules d'exhalació.
Apartar-se uns metres
Els investigadors afirmen que circular en cotxe pot ser encara més perjudicial perquè el vehicle es troba al bell mig del focus d'emissions. A més, l'exercici físic que fa el ciclista sembla que és més beneficiós per a la salut, tot i la contaminació, que el sedentarisme.
En tot cas, Amato recomana evitar les vies i hores amb més densitat de trànsit. També explica que anar a només uns pocs metres de separació respecte a la via per on circulen els vehicles a motor ja aporta una notable reducció en els nivells de contaminació.
