Font: Ajuntament de Barcelona
Les restes crues de verdures, fruites i flors, el marro de cafè i les restes d’infusions, les closques d’ou, els fruits secs i les restes de jardineria i horta trossejades, així com el paper de cuina i els tovallons de paper, són òptims per a fer un compostatge de qualitat. A partir del 15 d’octubre, els veïns i veïnes ja estan participant en aquesta iniciativa a través del Casal de Barri Folch i Torres, que s’encarregarà de produir un adob natural i de qualitat a partir dels propis residus orgànics del veïnat.
Per participar-hi, simplement s’ha de dur al compost comunitari les restes orgàniques de la cuina o jardí. A canvi, es fa entrega d’una part del compost produït, llest per aplicar-lo sobre plantes, jardins i horts urbans.
A la nostra ciutat molts domicilis no disposen de jardí, així que el compostatge comunitari permet fer compost de forma col·lectiva, de proximitat i qualitat, i en espais comuns i públics. D’aquesta forma es redueixen els residus municipals i es genera un estalvi econòmic.
Què podem compostar?
És important tenir en compte què és apte per fer compostatge i què no ho és.
Les restes crues de verdures, fruites i flors, el marro de cafè i les restes d’infusions, les closques d’ou, els fruits secs i les restes de jardineria i horta trossejades, així com el paper de cuina i els tovallons de paper, són òptims per a fer un compostatge de qualitat.
D’altra banda, si bé es consideren matèria orgànica, no es poden llençar al compostatge (perquè poden atreure ratolins, gats i insectes i provocar males olors) les restes d’aliments cuinats i làctics, de carn i ossos i les restes de peix, espines i closques de marisc
Tampoc hi tenen cabuda les fustes tractades, la terra i els excrements animals i especialment els residus inorgànics com plàstics, metalls i bolquers. En qualsevol cas, sempre és convenient tapar les restes més humides amb material sec com esporga, serradures o fullaraca per reduir la presència de mosques.
