Les fredes aigües del mar de Weddell, a l’oceà Antàrtic, són l’escenari de la descoberta d’una nova espècie d’invertebrat marí, el nudibranqui Doto carinova. La troballa es descriu en un article científic publicat a la revista PLOS ONE que signen els experts Conxita Àvila, Juan Moles, Manuel Ballesteros i Álvaro Pujals, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, juntament amb Heike Wägele (Museu de Recerca Zoològica Alexander Koenig) i Gabriele Uhl (Universitat de Greifswald), a Alemanya.
El final de la solitud polar per a Doto antarctica
Els nudibranquis del gènere Doto, uns mol·luscs gasteròpodes que s’alimenten d’hidrozous i cnidaris, es troben distribuïts en oceans d’arreu del món. En latituds antàrtiques, l’única espècie identificada fins ara d’aquest gènere era Doto antarctica, que s’havia trobat per primer cop al mar de Ross i l’havia descrit el 1907 el diplomàtic i malacòleg britànic Charles Norton E. Eliot.
La nova espècie D. carinova, capturada a 277 metres de fondària al mar de Weddell, ens ajuda a conèixer el patrimoni biològic del continent blanc i amplia el nombre d’invertebrats descoberts pels experts en el marc dels projectes Ecoquim, Actiquim i Distantcom, liderats per la professora Conxita Àvila (Facultat de Biologia-IRBio), per estudiar l’ecologia química, la filogeografia i l’ecologia tròfica de les comunitats d’invertebrats marins a l’Antàrtida.
Tal com explica Juan Moles, primer autor de l’article, "la nova espècie Doto carinova es diferencia de D. antarctica pels caràcters morfològics externs: coloració, nombre i forma de les cerates, forma de la beina rinofòrica, etc. Ara bé, alguns trets interns també són diferencials, com ara les glàndules salivals o diversos òrgans reproductius".
"Aquests nudibranquis antàrtics presenten una posta semblant —descrita també com a primícia en el gènere Doto— però amb certes diferències. Pel que fa a l’hàbitat marí, tot i compartir un hàbitat similar en els fons bentònics, D. carinova es localitza sobre gorgònies (Primnoisis antarctica), mentre que D. antarctica ho fa en colònies d’hidrozous, on fan la posta", remarca Moles.
Reconstrucció d’una espècie antàrtica en 3D
Durant les investigacions, els experts també han trobat nous espècimens de Doto antarctica —fins ara l’únic nudibranqui d’aquest gènere a l’Antàrtida— al mar de Weddell i a l’illa Bouvet, un fet que constata la distribució circumpolar de l’espècie. També han trobat les dues espècies de cnidaris associades (Oswaldella sp. i Antarctoscyphus sp.), de les quals probablement s’alimenten.
Per millorar els criteris taxonòmics que identifiquen l’espècie, els experts han aplicat un ampli conjunt de tècniques (histologia, tomografia microcomputeritzada i reconstrucció en 3D) en l’exploració dels òrgans i sistemes de l’espècie. Els resultats revelen l’existència de cèl·lules gegants agregades al sistema nerviós central: «Proposem que aquestes cèl·lules corresponen a neurones gegants amb algun tipus de funció neurosecretora», apunta Juan Moles. «Aquesta descoberta és única i tot indica que totes les espècies del gènere podrien presentar aquestes neurones gegants, en major o menor nombre, tot i que cal continuar explorant aquest tema», subratlla.
També s’ha descrit un sistema reproductiu amb molts òrgans amb trets d’interès taxonòmic —en especial, l’ampul·la, la pròstata, el penis i la bossa copuladora— que han ajudat a establir una tendència evolutiva del gènere a escala global. En concret, en el gènere Doto els experts constaten una reducció progressiva de la bossa copuladora, i una connexió del receptacle seminal amb la part proximal de les glàndules nidamentals o femenines.
Un hàbitat extrem per trobar noves molècules bioactives
El continent antàrtic conté hàbitats molt particulars i difícils d’estudiar. Bona part del treball de recerca de l’equip liderat per la professora Conxita Àvila se centra a identificar les molècules que intervenen en les relacions entre aquests organismes i avaluar-ne el possible ús farmacològic. "Intentem esbrinar quines defenses químiques utilitzen aquests invertebrats marins per repel·lir els depredadors, per fer-se lloc o per mantenir-se nets i evitar que se’ls adhereixin organismes a la superfície", assenyala Conxita Àvila. "Aquests productes químics també poden tenir una activitat biològica potencialment útil en forma de medicaments".
"Només s’ha descrit un producte natural d’una espècie de Doto de l’oceà Atlàntic —continua Àvila—, però es creu que les glàndules localitzades a les expansions dorsals o cerates són les encarregades d’acumular substàncies dissuasives enfront la depredació. En el cas de les espècies antàrtiques, encara no hi ha prou informació sobre aquests aspectes de l’ecologia química".
Ara com ara, l’escenari evolutiu de la família Dotidae encara està ple d’incògnites filogenètiques per resoldre. Tot i que es considera encara una família que pertany al clade Dendronotida, cal definir-ne els caràcters sinapomòrfics —és a dir, compartits per dos o més tàxons— que agrupin clarament els Dotidae amb la resta de famílies properes. Segons els experts, caldria obtenir i seqüenciar prou representants de tots aquests tàxons i analitzar-los amb tècniques filogenòmiques per poder resoldre les incògnites evolutives que oculten aquests invertebrats marins.
