Un estudi científic revela la desaparició del permafrost als cims més alts de Sierra Nevada

Universitat de Barcelona
10/03/2016 - 13:09

Un article científic publicat a la revista Science of the Total Environment constata la desaparició del permafrost —subsòl permanentment gelat— als cims més alts de Sierra Nevada (Granada).

El treball recull els resultats de la recerca en què participa un equip del Grup de Recerca Consolidat (GRC) Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània, encapçalat pels professors Antonio Gómez Ortiz, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona, i Marc Oliva, del Centre d’Estudis Geogràfics de la Universitat de Lisboa.

Estudi de l’evolució dels gels fòssils i el permafrost
Les muntanyes ibèriques han experimentat un augment de temperatura d’entre 0,8 i 1 ºC des de finals del segle XIX. Des de llavors, els ecosistemes de l’alta muntanya peninsular han respost en conseqüència: reculada i desaparició de les glaceres, creixement de les espècies vegetals a més altura, degradació del permafrost, etc. Des de finals del segle XIX, l’increment de temperatura a Sierra Nevada s’ha quantificat en 0,93 ºC. Aquest fet ha comportat la desaparició de la glacera que hi havia al Corral del Veleta, així com el desplaçament a més altura dels processos ecològics i geomorfològics vinculats al fred.

Amb l’objectiu de determinar l’existència de condicions de permafrost a les culminacions de Sierra Nevada, l’any 2000 es va fer una perforació de 114,5 m al cim del Picacho del Veleta, a 3.380 m. Des de llavors, membres del GRC Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània han monitoritzat de manera continuada la temperatura del sòl fins a 60 m de profunditat.

Segons els resultats, entre el 2003 i el 2013, la temperatura anual al Picacho del Veleta ha augmentat 0,12 ºC, de manera que s’ha situat de mitjana en 0,6 ºC. Per tant, no existeixen temperatures mitjanes de l’aire negatives en tota la serra, a diferència del que passava fa dècades i del que ocorre avui en muntanyes de cota semblant, com els Pirineus o els Alps. No obstant això, l’increment de les temperatures registrat durant aquesta última dècada a Sierra Nevada és menor que l’augment registrat en aquestes altres muntanyes.

Un clima més càlid i menys neu en el futur
La recerca també revela que en els pics culminants de Sierra Nevada no existeixen temperatures del sòl negatives (permafrost) durant tot l’any, amb l’excepció d’alguns circs on hi havia glaceres durant la Petita Edat de Gel (com succeeix puntualment al Corral del Veleta, on encara en perduren restes sota paquets de roques). Al Picacho del Veleta, a partir d’uns 10 m de profunditat, les temperatures s’estabilitzen en 2º C. Tot i que s’ha evidenciat un lleuger increment en les temperatures de l’aire, les del sòl del Picacho —dels 2 als 20 m— han mostrat un refredament a partir de 2006-2007. Des de llavors, s’ha constatat una successió d’anys amb més neu que durant els anys anteriors, la qual cosa ha refredat la roca en profunditat.

En l’actualitat, a la península Ibèrica només es trobava permafrost als cims més alts dels Pirineus, Sierra Nevada i, possiblement, els Picos de Europa. Per a finals del segle XXI, els experts preveuen escenaris climàtics més càlids i amb menys neu a Sierra Nevada. Els resultats de la nova recerca mostren que, durant l’última dècada, als cims d’aquest massís les temperatures de l’aire han augmentat per sota de les projeccions climàtiques. A partir d’ara, futures línies de recerca hauran de dilucidar si la tendència divergent observada entre les temperatures de l’aire i les del sòl al Picacho del Veleta respon a un patró puntual o s’emmarca dins d’una tendència de llarg abast.

El GRC Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània, dirigit pel catedràtic Josep Antoni Plana Castellví, està centrat en l’estudi de la dinàmica i l’evolució dels sistemes naturals en diverses àrees culminants de muntanya (Sierra Nevada, Pirineus, etc.), particularment des d’una perspectiva geomorfològica i ambiental. Els resultats de la nova recerca, inèdits fins avui, enllacen amb els treballs que aquest grup va iniciar el 1998 per estudiar la dinàmica ambiental a Sierra Nevada i l’evolució del gel glacial fòssil des que els gels van ocupar la serra durant l’última glaciació fins als nostres dies. En el nou estudi també hi participen experts de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat d’Alcalá, la Universitat d’Oviedo i la Universitat Mykolas Romeris (Lituània).

Per consultar l’article:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969716301498


 

 

Categories: 

Relacionats

Article

Aigües de Reus ha presentat aquest dimarts, 12 de març el nou projecte de recuperació de la Bassa Nova, a l’entorn del passeig de la Boca de la Mina, que en breu es posarà a exposició pública i posteriorment es traurà a licitació per segon cop després que un primer concurs quedés desert a principi de 2023

Article
Recomanació per Sant Jordi 2024

Un conte la temàtica principal del qual és l’aigua i la sequera, en el context d'uns animalons que viuen a la Fageda d’en Jordà.

Article

El ple ha acordat l'adhesió a la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics

Butlletí