Visor amb indicadors ambientals durant l'emergència del Coronavirus

Font: Generalitat de Catalunya

16/04/2020 - 16:10

Territori i Sostenibilitat ofereix un visor amb indicadors de l'evolució de la mobilitat, la logística, el consum d'aigua i la qualitat de l'aire durant l'emergència

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha continuat analitzant diàriament diversos indicadors vinculats amb el seu àmbit de gestió i relacionats amb els efectes de la COVID-19, que han permès confirmar el compliment generalitzat del confinament de la població, el funcionament dels serveis bàsics i l’estabilització d’aquests indicadors, la darrera setmana, davant l’emergència causada per la pandèmia del coronavirus. S’estan avaluant amb especial atenció, des del dia 22 de març, indicadors relacionats amb els serveis bàsics, com l’aigua, les infraestructures que garanteixen el subministrament de mercaderies, el transport públic i la qualitat de l’aire.

És en base a aquest seguiment que el conseller Damià Calvet ha presentat avui en el transcurs de la reunió del Govern, un visor fàcilment consultable al web de Territori i Sostenibilitat que incorpora un recull de gràfiques dels indicadors seleccionats; una visualització específica de l’indicador seleccionat, amb detalls diaris, de la darrera setmana, i un històric, que permet la cerca per dates. Els indicadors s’agrupen en cinc àmbits: Transport públic, Mobilitat a la xarxa viària d'alta capacitat, Consum d'aigua sistema Ter-Llobregat; Activitat logística i Qualitat de l’aire: nivells de contaminació atmosfèrica.

 

Descens en el consum d'aigua

L’aturada de les activitats econòmiques derivades del Covid-19 ha provocat, en línies generals, un important descens del consum d’aigua. En l’àmbit de la xarxa Ter Llobregat (ATL), que subministra aigua a prop de cinc milions de persones de l’àmbit metropolità i diverses comarques de Barcelona, es constata un descens de la producció d’aigua en els darrers cinc dies de l’ordre del 9,5%. ATL, que es nodreix de l’aigua dels embassaments del Ter i el Llobregat i de la dessalinitzadora del Llobregat, subministra aigua en alta als ajuntaments i a les entitats subministradores d’aigua.

Pel que fa als consums domèstics, segons dades d’Aigües de Barcelona, l’aigua per a usos industrials s’ha reduït en un 35%, mentre que el recurs destinat per a usos comercials també ha disminuït en un 50%. En canvi, en l’àmbit metropolità de Barcelona sí es constata un increment del 7% en el consum per a usos domèstics, fruit del confinament de la població.

Aquests valors són similars en la resta del territori català, segons dades aportades per les diferents entitats subministradores, amb un descens del consum d’aigua relatiu a les activitats econòmiques i un lleuger augment en els usos domèstics fruit del confinament de la població.

 

L’aire més net en dècades

Pel que fa a la qualitat de l’aire, les dades indiquen una reducció generalitzada dels nivells de diòxid de nitrogen, en especial a partir de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, el 15 de març. Alguns dies, el descens ha arribat a ser d’entre el 70 i el 80%, amb estacions que han reduït més del 90% de l’NO2 respecte la mitjana dels últims cinc anys en un mes de març.

Cal tenir en compte però, que la reducció oscil·la segons els dies, malgrat que el trànsit es manté sempre baix, doncs la concentració d’òxids de nitrogen també depèn de les condicions meteorològiques, i els dies que hi ha una millor dispersió, les concentracions disminueixen.

 

Transport públic: es consolida la baixa demanda

La gestió acurada i flexible que s’ha fet en el servei de transport públic col·lectiu i l’aturada de l’activitat econòmica ha permès assolir un triple objectiu tal i com mostren les dades del visor. En primer lloc, s’ha desincentivat la mobilitat de les persones per afavorir el confinament; a més, s’ha garantit la mobilitat a les persones vinculades a les activitats bàsiques o estratègiques (salut, seguretat, alimentació, serveis estratègics) i, per últim, que s’ha facilitat que aquesta mobilitat es faci amb condicions de baixa densitat (un terç del màxim de la capacitat, especialment en hora punta) per reduir el risc de contagis. La darrera setmana s'ha observat que la demana del transport públic es situa en una reducció d'entre el 92 i el 98%, mantenint-se estable dins aquesta forquilla.

 

Mobilitat de mercaderies i transportistes a la xarxa viària d'alta capacitat

En aquest visor s’observa com la mobilitat en els grans eixos i corredors del país ha disminuït progressivament. Hem de tenir en compte que a banda dels serveis essencials, les mercaderies i els transportistes continuen amb l’activitat de proveïment de productes essencials (alimentació, higiene, hospitalari, energia, serveis estratègics) i utilitzen algunes d’aquestes vies concessionades. Com a exemple d’aquesta mobilitat de caire més professional, val la pena observar com les gràfiques mostren un descens significatiu durant el cap de setmana, fruit de la baixada del transport de mercaderies i del volum de transportistes dissabtes i diumenges.

 

Activitat logística desigual en funció del sector

Els indicadors d’activitat dels centres logístics de CIMALSA i les ZAL han tingut un desenvolupament diferent des de l’inici de la declaració de l’estat d’alarma. S’ha produït una reducció de la mercaderia general, motivada per les restriccions de mobilitat i la suspensió d’activitats arreu del país. Aquest fet ha comportat que uns sectors hagin notat un gran increment del trànsit, sobretot els serveis d’alimentació i sector farmacèutic, en detriment d’altre sectors que s’han vist obligats a suspendre l’activitat. Aquest mix d’empreses presents als centres fa que aquest indicador quedi compensat entre ells.


 

Categories: 

Relacionats

Article

L'eficiència energètica i l'economia circular són els principals àmbits en què les organitzacions sanitàries i socials estan portant a terme accions davant de l'emergència climàtica, segons un estudi elaborat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) on han participat 41 entitats proveïdores de serveis públics.

Article

Per què Espanya i la resta del món se la juguen a l'èxit dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Butlletí