Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Font: ICTA-UAB

15/07/2019 - 09:00

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH), que aplega informació sobre com són i quins serveis ofereixen els més de 330 municipis de Catalunya amb menys de 500 habitants. Hi ha participat investigadors de l’ICTA-UAB.

Un equip interdisciplinari de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat el GISASH (per les sigles en anglès de Sistema d’Informació Geogràfica per a uns Micropobles Actius i Sostenibles). La nova plataforma informàtica, d’accés lliure i gratuït, aplega  informació sobre les característiques i la gamma de serveis i recursos disponibles als municipis de menys de 500 habitants de Catalunya.

Actualment a Catalunya hi ha 336 micropobles, que representen prop del el 35% del territori i el 35% dels total dels municipis, però en els quals viu menys del 2% de la població, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2016. Creat de manera multi-participativa, en aquesta primera etapa del SIG hi ha col·laborat gairebé el 20% dels micropobles, provinents de 25 comarques.

GISASH ha estat desenvolupat per membres del Departament de Geografia, de l’ICTA-UAB i del Laboratori d'Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT), tots tres de la UAB. Hi han col·laborat també l’Associació de Micropobles de Catalunya i d’altres organitzacions relacionades amb l’àmbit rural. El seu desenvolupament forma part del projecte de recerca “HAMLETS. Immigració i desenvolupament sostenible als micropobles”, que impulsa “la Caixa”, amb la col·laboració de  l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya (ACUP).

Amb una representació molt visual, el nou SIG web dóna una major visibilitat als micropobles, en incloure conjuntament de manera innovadora diferents fonts d’alimentació de dades, que són representades geogràficament. Això el fa una eina de consulta eficient per a les persones interessades en establir-s’hi, així com per als gestors dels propis municipis i responsables polítics i tècnics d’administracions de diferents àmbits territorials.

“L’experiència de recerques anteriors ens suggereix que l’establiment en un micropoble de persones que arriben de ciutats pot fracassar per manca d’informació sobre aspectes com els recursos i equipaments disponibles, el relatiu aïllament i la limitada oferta de feina que poden oferir, així com, en el cas de molts municipis de muntanya, per la fredor i solitud de l’hivern. I també pot passar que persones provinents d’àrees rurals d’altres països s’hi acabin integrant molt bé, perquè coneixen el tipus de vida i feina que s’hi fa. Tant en un cas com en l’altre disposar d’informació completa, clara i representada visual i espacialment sobre els municipis d’interès pot ajudar a afavorir les possibilitats d’èxit d’un projecte vital tan important”, explica Ricard Morén Alegret, professor del Departament de Geografia de la UAB, investigador associat a l’ICTA-UAB i investigador principal del projecte HAMLETS.

Població, escoles, projectes socials i tipus de feina

El GISASH s’alimenta de cinc bases de dades. Una d’elles la constitueix una fitxa informativa elaborada per l’equip de recerca a partir d’enquestes realitzades a alcaldes, regidors i gestors dels municipis. Cada fitxa conté informació rellevant per a la vida quotidiana, com ara els equipaments i serveis disponibles en cada municipi (escoles, biblioteques, instal·lacions esportives, etc.), tipus de feina, associacions i organitzacions locals, disponibilitat de llars, projectes socials o mediambientals, etc.

Integra a més quatre bases de dades estadístiques públiques, la informació de les quals es representa mitjançant gràfics i mapes temàtics, que poden ser capturats i impresos pels usuaris:

- IDESCAT, amb una connexió dinàmica que facilita l’accés a dades permanentment actualitzades sobre població i migració, economia i treball, societat i cultura o hàbitat i medi ambient.

- INE, amb dades de població i de la seva evolució entre els anys 2006 i 2016.

-  EUROSTAT, amb dades de la població a Europa (1961-2011), ja que la línia de recerca en la que s’emmarca aquest projecte vol tenir una futura aplicabilitat a nivell europeu i inclou ja amb aquesta finalitat parts del sud de França i de la regió fronterera de l’illa d’Irlanda.

- CORINE Land Cover, de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), que facilita informació sobre els usos del sòl (agrícola, forestal, urbà, etc.) i la seva evolució al llarg del temps (1990 – 2012).

El SIG permet també realitzar nombroses consultes estadístiques, partint d’un bloc bàsic sobre moviments poblacionals.

“Aquest sistema d’informació geogràfica és una eina molt útil de treball i de consulta per a les administracions locals. No sols perquè sistematitza les dades i les posa en conjunt representades espacialment, de manera que podem donar resposta àmplia, ràpida i precisa als ciutadans que cerquen informació sobre els nostres municipis. També perquè ens permetrà adaptar-nos millor a les necessitats que hi puguin tenir”, assenyala Mª Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcaldessa de Vallfogona del Ripollès. “Alhora, dóna força idea de la realitat diversa que conviu sota la denominació de micropoble i demostra que la presència d’aquest tipus de municipis hi és per tot el territori”.

Plataforma bàsica per a la recerca sobre micropobles

El nou SIG web permet alhora a l’equip de recerca l’explotació i l’anàlisi més àgil de les dades incloses a la plataforma, bàsiques per a la realització del projecte HAMLETS. Per exemple, per aprofundir en el coneixement de la realitat i diversitat dels micropobles de Catalunya, establir tendències en els moviments poblacionals i, posteriorment, recomanar línies d’actuació i polítiques que afavoreixin la seva subsistència.

En aquest sentit, l’equip continua treballant per implicar més municipis en la plataforma i cercant vies que puguin garantir el seu funcionament més enllà de la finalització del projecte finançat per RecerCaixa, prevista per al primer trimestre del 2020.

Cal destacar la innovació que suposa un sistema de les característiques de GISASH a nivell europeu. “Ara per ara, no existeix una plataforma semblant d’accés públic i gratuït per a l’estudi i gestió dels micropobles d’Europa. La tecnologia ja està creada. Ara es tracta d’anar augmentant els municipis participants i ampliar pas a pas la informació de les bases de dades”, destaquen Miquel Àngel Vargas i Ignacio Ferrero, director i responsable tècnic del LIGIT, respectivament.

“El sistema que hem creat contribuirà a donar més visibilitat els micropobles de Catalunya i destacar el seu valor. Aquest tipus de municipis són els assentaments humans més propers al zero poblacional i, per tant, caldria tenir-los en compte de manera curosa, especialment aquells ubicats més lluny de les àrees metropolitanes o de la costa, per tal d’evitar processos de buidatge de població com els que afecten alguns indrets a nivell estatal”, conclou Ricard Morén.

Sobre el projecte HAMLETS

El projecte “HAMLETS. Immigració i desenvolupament sostenible als micropobles” té l’objectiu investigar la geografia humana, la sostenibilitat i el debat sobre el «ser o no ser» dels municipis amb menys de 500 habitants de Catalunya. L’Associació de Micropobles de Catalunya hi participa activament.

La hipòtesi principal del projecte és que la immigració -internacional i interna- té potencial per contribuir socialment, econòmica, mediambiental i cultural al desenvolupament sostenible de molts micropobles.

Els resultats globals del projecte serviran per conèixer millor l’arribada i l’assentament d’immigrants a micropobles, establir accions amb persones immigrades implementant iniciatives de desenvolupament sostenible i ajudar els municipis en l’arribada i l’acollida de nouvinguts amb solucions com el SIG web que ja s’ha posat en marxa.


Categories: 

Relacionats

Article
El documental "Berta Vive" obre la XII Mostra Cinema Indígena Barcelona, que tindrà lloc del 8 al 13 d'octubre

El documental Berta Vive obre la programació d'Indifest 2019- la XII Mostra Cinema Indígena Barcelona, amb projeccions a diferents sales i espais de la comarca de Barcelona fins el 13 d'octubre. L'Indifest també ofereix l'oportunitat d'escoltar la Sebastiana Par Álvarez, lideressa del CPK (Consejo de Pueblos K’iche’s), alcaldessa Comunitària i guia espiritual Maia.

 

Article

Ruralitzem és una xarxa de projectes ubicats als peus de la solana de Collserola (o al llarg de l’Eix Muntanya) i compromesos amb la construcció de sobirania alimentària als barris. Reivindiquen nous espais agroecològics i la preservació dels existents, blindant els horts urbans cedits o ocupats. Aposten pels circuits curts i un cinturó agrari metropolità que faci realitat el km 0. Amb la seva crida reivindiquen una aliança rural-urbana que aconsegueixi que un percentatge significatiu dels aliments que es consumeixen a la ciutat provinguin d’un sector primari català de petita-mitjana escala i ecològic.

Article

La Xarxa per la Conservació de la Natura llença una enquesta per avaluar quantes persones estan implicades en la defensa del medi ambient com a voluntàries, quin és el seu perfil i el de les entitats que les acullen.

Butlletí