Una guia dóna directrius per integrar els horts urbans i periurbans en el paisatge

Sostenible.cat
19/01/2009

El passat 15 de gener el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l'ajuntament de Girona van presentar la Guia d'integració paisatgística d'horts urbans i periurbans. Es tracta del segon número d'una col·lecció de caràcter tècnic i divulgador elaborada pel DPTOP per promoure la integració d'activitats amb una incidència paisatgística rellevant. El primer número de la sèrie, publicat l'any 2007, es va dedicar a l'ordenació dels polígons industrials, mentre que el tercer número, que s'editarà al llarg d'enguany en col·laboració amb l'ajuntament de Barcelona, anirà dirigit a la millora del paisatge urbà.

Enciams i pastanagues darrera la via del tren
Històricament, els horts han estat un component habitual al territori. No obstant, al llarg del segle XX aquest model tradicional va anar desapareixent, deixant pas a nous usos del territori, especialment el creixement urbà de pobles i ciutats i l'estesa de nous traçats viaris. Aquests creixements oblidaven parcel·les de terreny, sovint de difícil accés, situats en espais intersticials, als sobrants de la via pública, a les lleres dels rius entre polígons industrials i autovies... aquests espais, però, no van ser oblidats per una munió d'habitants de les rodalies, que han cercat vies imaginatives per a obtenir productes de la terra.

En la majoria de casos, es tracta d'horts marginals, confinats en espais precaris als afores de les grans ciutats, que aprofiten materials de rebuig per delimitar l'espai o construir casetes d'eines. El paisatge periurbà de casa nostra està esquitxat de somiers tancant horts, bidons reutilitzats i una gran varietat multicolor de productes reciclats per fer funcions agrícoles. Aquest tipus d'ús del sòl ha acabat provocant situacions de risc, a més d'un fort impacte visual i de degradació paisatgística.

Paradoxalment, en aquests espais convergeixen una sèrie de beneficis econòmics i socials, des de constituir una forma d'autoabastament per a moltes famílies, fins esdevenir espais d'identitat col·lectiva. Algunes administracions han sabut veure aquestes oportunitats per transformar aquests espais d'abandó en llocs ordenats amb les funcions lúdiques, educatives, socials i productives pròpies d'aquests espais, amb unes condicions paisatgístiques adequades.

Una guia per posar ordre
La nova guia s'ha concebut com una eina pràctica per a tècnics d'ajuntaments i paisatgistes, per millorar els horts urbans i periurbans. No es tracta d'un manual d'horticultura, sinó que aborda aquests espais des de la dimensió paisatgística. La publicació també dóna eines a les entitats veïnals i de custòdia del territori que es proposen crear i gestionar horts amb finalitats diverses. També es dirigeix als hortolans, responsables de la configuració d'aquests petits paisatges quotidians.

A partir de les experiències positives existents a Catalunya, Espanya i el món, la publicació del PTOP ofereix als municipis una explicació dels objectius de qualitat que hauria de complir tot hort urbà. Segons l'ideari de la guia, aquests horts han de trobar-se en llocs adients i coherents amb els valors paisatgístics de l'entorn.

Estructura de la publicació
La publicació es divideix en una primera part teòrica i una segona part de caràcter pràctic. La primera part se centra en els aspectes generals de la integració paisatgística dels horts, i tracta els diferents elements que en configuren la imatge de conjunt: fa una diagnosi de la problemàtica habitual d'aquests espais (pel que fa a la ubicació, als sistemes de reg, a les construccions vinculades) i presenta solucions i criteris per superar aquestes problemàtiques.

Un cop coneguts els criteris per dissenyar un hort urbà o periurbà, cal pensar en els aspectes normatius i de gestió, essencials per al manteniment de la qualitat paisatgística i una bona gestió d'aquests espais. Entre els diversos models de gestió per als horts, la guia proposa fórmules com la custòdia del territori, per assolir acords amb propietaris i entitats d'usuaris per establir els règims de gestió d'aquests espais. En qualsevol cas, la gestió i manteniment d'un hort urbà o periurbà per part d'una administració són impensables sense la implicació directa dels usuaris.

La publicació ofereix pistes sobre com ordenar els usos permesos en aquests horts, els materials constructius idonis, garantir l'accessibilitat, fomentar la gestió comunitària, l'agricultura ecològica i, en general, les bones pràctiques agrícoles. La guia presta una atenció especial als criteris per a la ubicació dels horts, els sistemes de reg, la xarxa de camins, els models de tanques i les petites construccions. Precisament, les tanques i les construccions són els elements amb un impacte visual i paisatgístic més gran. Aquestes orientacions són aplicables tant als horts existents que es vulguin millorar com a projectes de creació de nous espais.

Casos reeixits
La guia inclou les fitxes tècniques d'experiències reeixides d'integració paisatgística d'horts de Catalunya, Espanya i el món. En divuit exemples mostrats en forma de fitxes sintètiques, il·lustrades amb imatges i cartografia, es poden trobar horts plenament urbans com els promoguts per l'ajuntament de Barcelona, i també altres més habituals situats a les perifèries, com és el cas de les hortes de Santa Eugènia (Girona), dels horts de Gallecs (Mollet del Vallès) o dels horts lúdics del polígon les Salines, a Sant Boi de Llobregat, entre d'altres. Pel que fa a les experiències internacionals, es fa ressò de les experiències dels Community gardens a Vancouver (Canadà) o les accions més reivindicatives de Green Guerrillas a Nova York. Finalment, l'annex de la publicació inclou exemples de normativa i informació diversa d'interès.

Amb aquesta guia, el DPTOP confia que aquestes bones pràctiques juguin un paper exemplificador per a la resta d'horts urbans i periurbans de Catalunya, i fer que aquest paisatge tan singular es dignifiqui i ofereixi una imatge de qualitat, i a la vegada que reverteixi en la qualitat de vida dels hortolans que cultiven aquesta activitat pel plaer que proporciona ser el seu propi pagès.

En breu, la publicació serà disponible en format  digital al web del DPTOP.

Relacionats

Article

El lema vol expressar la voluntat d'arribar a la neutralitat en emissions de carboni al 2050, i també s'incidirà en la importància de l'accessibilitat en els transports.

Article

L'objectiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus és organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus.

Article

Primer documental, d'una sèrie de vuit càpsules de cinc minuts de durada cadascuna que aprofundeixen en les particularitats d’aquesta espècie tan enigmàtica, Calotriton arnoldi, que només habita al Montseny i que està considerat l’amfibi més amenaçat de l’Europa occidental. S’hi reflecteixen, entre d’altres aspectes, el funcionament dels centres de cria, l’alliberament d’exemplars, la recerca, les actuacions per millorar l’hàbitat, la problemàtica de les malalties infecciones en amfibis o les accions d’educació ambiental.

Butlletí