Publicat el segon Anuari ornitològic del delta de l'Ebre

17/12/2018 - 11:13

El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha publicat, en format digital, el segon l’Anuari ornitològic del delta de l’Ebre, corresponent a les observacions avifaunístiques més destacades realitzades al llarg de 2015. L’Anuari és una publicació periòdica que té com a objectiu la documentació científica i la divulgació de la riquesa i la importància del delta de l’Ebre, per difondre aquest actiu entre el públic en general i especialment al vinculat al turisme ornitològic.

El delta de l’Ebre és conegut internacionalment pels ocells. La seva elevada diversitat, les grans concentracions d’aus en determinades èpoques de l’any i la relativa facilitat amb la qual es poden observar atrau els naturalistes en general, i també els ornitòlegs més exigents.

L’Anuari ornitològic de 2015 s’ha nodrit tant de les dades obtingudes per part de l’equip editor com de tota aquella informació publicada en webs especialitzades, i incorpora una extensa documentació fotogràfica (més de 200 imatges) i gràfica. En aquesta publicació es fa un repàs detallat de totes les espècies i subespècies d’ocells observades el 2015 (266 tàxons), a més d’aportar informació qualitativa (dades fenològiques, observacions d’espècies accidentals, etc.) i quantitativa sobre les poblacions hivernals, reproductores i migradores.

L’Anuari de 2015 es complementa amb articles que documenten les observacions de tres espècies d’ocells que encara no havien estat registrades al delta de l’Ebre: l’arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), la cotxa diademada (Phoenicurus moussieri) i el repicatalons petit (Emberiza pusilla). Les tres espècies, que s’incorporaran en la propera actualització de la Llista Patró dels ocells del delta de l’Ebre, corresponen a ocells migradors totalment o parcial, amb una distribució geogràfica força allunyada del delta de l’Ebre.

Per exemple, la cotxa diademada es distribueix pel nord d’Àfrica des de nivell de mar fins a altituds força elevades (3.000 m a l’Atles) i, generalment, només realitza moviments estacionals locals en alçada. El repicatalons petit, en canvi, es reprodueix en una àmplia franja des del nord d’Escandinàvia fins a l’extrem oriental siberià, mentre que hiberna en contrades tropicals i subtropicals (nord-est d’Índia, sud-est de Xina i nord d’Indoxina). Finalment, l’arpella pàl·lida russa nidifica a les estepes euroasiàtiques, des d’Ucraïna fins al nord-oest de Xina, i hiberna en terres africanes (al sud del Sàhara) i asiàtiques (des de Pakistan fins al sud-est de Xina). Les observacions aquí reportades segurament corresponen a ocells que s’han desviat de les rutes migratòries habituals per causes desconegudes, tot i que en el cas de l’arpella pàl·lida russa podria estar relacionada amb una expansió cap a l’oest de la seva àrea de distribució europea durant l’època reproductora.

L’Anuari també inclou un article amb els resultats de totes les campanyes d’anellament dutes a terme en l’àmbit del delta de l’Ebre. Aquesta publicació complementa i aporta informació molt més detallada de la Llista Patró dels ocells del delta de l’Ebre, que és el llistat de referència de tots els ocells observats al delta de l’Ebre fins al 2015, i que inclou actualment 427 tàxons, entre espècies i subespècies.


 

Categories: 

Relacionats

Article

LiquenCity és un projecte de ciència ciutadana per descobrir la diversitat i la quantitat de líquens que viuen als arbres de les ciutats per tal de relacionar-les amb la qualitat de l’aire.  Ha estat posat en marxa per GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, i a Barcelona i Madrid ja s'estan elaborant mapes de líquens com a bioindicadors. A Barcelona un total de 12 centres del programa Escoles+Sostenibles han participat en el mostreig i seguiment d’aquests bioindicadors amb l’objectiu d’avaluar els canvis ambientals i els nivells de contaminació de la ciutat.

Article

“Aves de barrio” és un vídeo de SEO/BirdLife per conscienciar sobre la pèrdua de pardals. Ens alerten que les ciutats es queden sense els seus veïns i veïnes de tota la vida. De fet, a Espanya s’han perdut 30 milions de pardals en els últims 10 anys.

Segons aquesta entitat "als pardals els afecta l'excés de contaminació atmosfèrica i l'escassetat d'espais verds on alimentar-se equilibradament. Segons les dades que es recaptem periòdicament en SEO / BirdLife sobre el seu estat -gràcies a la col·laboració de milers de voluntaris- els pardals pateixen anèmia, malnutrició i un funcionament deficitari dels seus sistemes de defensa”

Article

Una ciutat més verda, on tothom pugui gaudir del contacte amb els elements naturals a prop de casa, permet assolir una millor qualitat de vida. Els espais verds urbans aporten valors essencials per a la ciutat, alhora que potencien la biodiversitat i la resiliència davant de reptes emergents com el canvi climàtic. En aquest sentit, l’Atles de biodiversitat de Barcelona és l’eina que ens ajuda a visualitzar una part important d'informació sobre aquests espais.

Butlletí