L’Observatori del paisatge publica la seva experiència en participació, pionera a Europa

02/06/2010

Títol: Paisatge i participació ciutadana
Editors: Joan Nogué, Laura Puigbert, Pere Sala, Gemma Bretcha
Editorial: Observatori del Paisatge de Catalunya
Núm. de pàgines:109

 

L'Observatori del Paisatge de Catalunya s'ha encarregat, durant els darrers cinc anys, d'elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya, uns instruments per incorporar el paisatge en la planificació del territori. Aquests catàlegs de paisatge s'han dut a terme amb una elevada dosi de participació ciutadana, a través de la qual, per al conjunt de Catalunya, unes 5.000 persones han pogut incidir en la seva elaboració.

El Conveni europeu del paisatge, impulsat pel Consell d'Europa, afirma que és fonamental que la ciutadania participi en les decisions que afecten el paisatge. Malgrat això, en l'àmbit de la planificació i gestió del paisatge, no existeix encara una metodologia participativa unànimement reconeguda. És per això que l'experiència dels catàlegs de paisatge ha significat un primer pas en l'exploració de la participació ciutadana en relació amb el paisatge a Catalunya, i també a Europa.

Aquesta experiència s'ha recollit en una publicació, Paisatge i participació ciutadana, editada per l'Observatori del Paisatge amb el suport de la Direcció General de Participació Ciutadana del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. El director general de Participació Ciutadana, Marc Rius, i el director de l'Observatori del Paisatge, Joan Nogué, van presentar el llibre el passat 26 de maig a la seu del Departament d'Interior. 

Durant la presentació del llibre, Marc Rius va destacar la importància de la participació ciutadana com un instrument per millorar la qualitat democràtica del país, i va reconèixer l'aposta efectuada per l'Observatori del Paisatge, que tot i que no tenia cap mandat legal per endegar processos participatius, va impulsar metodologies innovadores per incorporar el punt de vista de la ciutadania en l'elaboració dels catàlegs.

Joan Nogué, per la seva banda, va explicar que els processos participatius van incidir de forma significativa en els catàlegs de paisatge, modificant noms i límits d'unitats de paisatge i detectant valors del paisatge difícilment identificables per altres vies que no fossin la consulta directa als interessats. Nogué va destacar l'interès que tindria aquesta publicació més enllà de Catalunya, on l'experiència en l'ús d'instruments participatius en relació amb el paisatge és minsa.

Els instruments utilitzats
La publicació descriu els instruments de participació utilitzats en l'elaboració dels catàlegs de paisatge de Catalunya, en fa una valoració i presenta els principals aprenentatges obtinguts.

Els processos participatius, igual que la resta de metodologia d'elaboració dels catàlegs, es va anar construint i perfilant a mesura que es van anar elaborant els catàlegs. Aquest fet, sumat a les característiques de cada territori i el condicionant dels recursos disponibles, va fer que els processos i, per tant, els instruments participatius no fossin iguals en tots els catàlegs. En total es van utilitzar vuit instruments diferents però, mentre alguns instruments es van fer servir només en un catàleg, d'altres es van emprar en tots els catàlegs encara que amb lleugeres modificacions. Així, les diferents combinacions d'instruments van generar processos participatius propis per a cada catàleg.

Per exemple, per al Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona va dur a terme un estudi d'opinió dirigit a 1.050 habitants, es va desenvolupar una consulta web (l'únic instrument que van compartir tots els catàlegs de paisatge), i van tenir lloc tallers dirigits a agents de paisatge i també dirigits a la ciutadania en general. Amb tot, hi van participar més de 1.700 persones.

Altres instruments destacables van ser les enquestes telefòniques i els grups de discussió que es van fer en l'àmbit de les Terres de l'Ebre, i els tallers amb persones a títol individual que es van fer a les Comarques Gironines i l'Alt Pirineu i Aran. Un dels instruments que va generar informació més contrastada van ser les entrevistes a agents de paisatge, que van tenir lloc en tots els catàlegs, a excepció del de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Amb aquest llibre, l'Observatori del Paisatge inaugura la col·lecció "Documents, concebuda per oferir als lectors títols de format més breu i àgil que els de la col·lecció "Plecs de Paisatge". Paisatge i participació ciutadana es pot sol·licitar a l'Observatori del Paisatge de Catalunya, com la resta de publicacions de l'entitat. A més, el text complet es podrà consultar pròximament en el web de l'Observatori, on també es podrà accedir a una versió traduïda a l'anglès.

Relacionats

Article

L’Ajuntament de Reus ha aprovat el «Projecte de carril bici de convivència al centre urbà», una proposta fruit del treball de la Comissió d’Entorn Urbà post Covid19, i que dona continuïtat a la promoció d'una mobilitat sostenible, saludable, eficient i segura que preveu el Pla d'Acció Municipal.

Article

L’objectiu és millorar el comportament energètic i l’impacte ambiental de l’edifici municipal de nou plantes del carrer de Josep Prats. Amb el pla de reformes que es durà a terme a les instal·lacions, s’hi aconseguirà un estalvi energètic del 60%. El projecte, de 2,65 milions d’euros, està finançat per l’Ajuntament de L’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i el FEDER de la Unió Europea.     

Article

L'Ajuntament de Reus consolida la seva aposta per l'energia verda i incrementarà en un 33% el pressupost d'inversions destinat a projectes municipals d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica. Als 300.000 euros previstos inicialment, la regidoria de Recursos Humans i Medi Ambient hi suma 100.000 més i arriba als 400.000 euros d'inversió per finançar nous projectes. L'aposta del consistori per les energies renovables permet, actualment, obtenir l'energia no contaminant equivalent a consum d'un centenar de llars a partir de les 7 plaques fotovoltaiques ubicades en diferents equipaments de la ciutat.

Butlletí