L'aprofitament de les aigües freàtiques, recurs local per a una bona gestió hídrica

Sostenible.cat
20/11/2010

Aigües pluvials, de mines i pous, per al reg de zones verdes i neteja viaria

La ciutat de Sabadell va posar en marxa una xarxa paral·lela d'aigua no potable, l'any 2004, recuperant la mina del riu Ripoll. Aquest va ser el primer pas per poder impulsar una xarxa d'aigües subterrànies alternatives, que un cop desinfectades poden servir per al reg de jardins i parcs i per a la neteja viària. Granollers, d'altra banda, també ha destacat en les seves iniciatives dins d'aquest àmbit. Augmentant l'eficiència en el reg de la zona verda prop del riu Congost, ha implantat una xarxa d'aigua no potable que es nodreix de pous que s'han instal·lat en el mateix passeig fluvial del riu.

No malversar l'aigua de pluja és també una iniciativa interessant, de cara a optimitzar l'aprofitament dels recursos hídrics de cada zona. Vilanova del Vallès va ampliar la zona esportiva municipal, i ho va fer de tal manera, que les mateixes instal·lacions permeten recollir l'aigua de la pluja, mitjançant la coberta i els talussos. L'aigua pluvial recollida s'utilitza per a la neteja de clavegueram, carrers i per a reg urbà. De fet, Vilanova del Vallès ja havia impulsat una xarxa alternativa d'aigua no potable, consistent en una bassa que s'omple amb l'aigua de la mina, i que al seu torn, es connecta a la xarxa de reg d'aigües freàtiques. I amb la recollida extra de les aigües pluvials es pot recarregar la bassa, estalviant encara més recursos hídrics.

D'altra banda, la recuperació de les aigües provinents de pous també fomenta l'estalvi hídric. L'aigua de pou serveix a Montornès del Vallès per a la renovació de l'aigua de les piscines o el reg de les zones verdes del complex esportiu. Es tracta d'aigües subterrànies no potables, que mitjançant el pou poden recuperar-se per regar gota a gota o bé, per omplir Cisternes destinades al reg de plantacions i també per a extingir incendis.

Reg gota a gota, amb sistemes telecontrolats
Sistemes com el de reg per gota a gota, que a més a més estan telecontrolats, minimitzem el malversament d'aigua. Granollers ha impulsat aquest sistema i a més ha habilitat punts de càrrega d'aigua no potable per als serveis de neteja de la ciutat o poble. Val a dir que Sabadell també ha aplicat aquest servei de telegestió de les zones que cal regar de la ciutat. Si comença a ploure, el sistema de reg ho detecta i s'atura automàticament. Igualment deixa de funcionar si hi ha glaçades o molt de vent.

Badalona disposa des del 2003 d'un Pla director d'aprofitament d'aigües freàtiques, amb l'objectiu d'abastar un 72 % de les aigües utilitzades per al reg del verd urbà, i un 100% de les utilitzades per a la neteja de carrers i clavegueram amb aigües subterrànies en els propers anys. Cal destacar que el seu sistema de reg també estarà en un futur proper vinculat a un programa informàtic que permetrà controlar remotament el consum d'aigua.

Aigües regenerades i aqüifers
Val la pena destacar en aquest resum la depuració d'aigues residuals per la seva reutilització. Un cas interessant és regeneració a partir d'aiguamolls artificials mitjançant els processos físics i químics que es dónen en aquest medi-on creixen microorganismes, vegetals i animals adaptats a aquestes condicions ambientals- que ho fan possible. Els aiguamolls construïts depuren l'aigua, eliminiant sòlids, matèria orgànica, nitrògen, fòsfor i fins i tot productes químics tòxics.

Un exemple és la ciutat de Granollers que ha construït un aiguamoll, que serveix per a regenerar l'aigua residual de la depuradora de la ciutat, i que a més, s'ha convertit en punt d'interès ecològic i pedagògic, perquè s'ha vinculat a un centre d'educació ambiental que explica les particularitats dels aiguamolls i fa activitats relacionades per divulgar-ne els beneficis.

Relacionat amb això, cal destacar també per finalitzar alguna iniciativa on les aigües regenerades funcionen per a reomplir aqüífers, preservant així els recursos hídrics. És el cas concret de l'aqüífer del Delta del Llobregat, on les aigües regenerades han aconseguit reduir la intrusió salina. Per a revertir el procés de salinització l'ACA ha fet, entre d'altres accions, una barrera hidràulica que consisteix en la injecció a l'aqüífer d'aigua regenerada amb diferents tractaments. Això provoca l'increment d'aigua dolça a l'aqüífer i evita que l'aigua salada hi penetri terra endins. L'aigua, que s'injecta a la barrera a través de pous, procedeix de la Depuradora del Baix Llobregat. Arran d'aquesta actuació, en gairebé tots els punts de control s'ha reduït clarament la salinitat de l'aigua i també ha disminuït la presència de clorurs.

Per finalitzar una iniciativa curiosa. Des de fa més de dos anys, el Centre d'Estudis Montseny, del barri de Poblenou a Barcelona, també aprofita les aigües freàtiques per abastir els lavabos de la escola. Aquesta iniciativa ha suposat un estalvi important de 12.000 litres diaris i ha servit per familiaritzar els alumnes amb l'ús responsable de l'aigua.

Si el vostre municipis també té iniciatives d'aprofitament d'aigües freàtiques o en general de reaprofitament d'aigües no potables i dobles xarxes, envieu la informació a sostenible.cat

Relacionats

Article

L’Ajuntament de Reus ha aprovat el «Projecte de carril bici de convivència al centre urbà», una proposta fruit del treball de la Comissió d’Entorn Urbà post Covid19, i que dona continuïtat a la promoció d'una mobilitat sostenible, saludable, eficient i segura que preveu el Pla d'Acció Municipal.

Article

L’objectiu és millorar el comportament energètic i l’impacte ambiental de l’edifici municipal de nou plantes del carrer de Josep Prats. Amb el pla de reformes que es durà a terme a les instal·lacions, s’hi aconseguirà un estalvi energètic del 60%. El projecte, de 2,65 milions d’euros, està finançat per l’Ajuntament de L’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i el FEDER de la Unió Europea.     

Article

L'Ajuntament de Reus consolida la seva aposta per l'energia verda i incrementarà en un 33% el pressupost d'inversions destinat a projectes municipals d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica. Als 300.000 euros previstos inicialment, la regidoria de Recursos Humans i Medi Ambient hi suma 100.000 més i arriba als 400.000 euros d'inversió per finançar nous projectes. L'aposta del consistori per les energies renovables permet, actualment, obtenir l'energia no contaminant equivalent a consum d'un centenar de llars a partir de les 7 plaques fotovoltaiques ubicades en diferents equipaments de la ciutat.

Butlletí