L’Ajuntament de Reus impulsa una comunitat energètica al polígon Agro Reus amb aprofitament per a la producció d’hidrogen verd

08/09/2021 - 09:00

L’Ajuntament de Reus impulsarà la creació d’una comunitat energètica de fins a 6,2 MWp de potència al polígon Reus que aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon, en un radi de 500 metres, i aprofitar l’excedent per a produir hidrogen verd.

El regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio, ha presentat el passat juliol en roda de premsa l’estudi previ de la comunitat energètica que ahir també es va presentar als membres de l’Associació Empresarial dels Polígons de Reus (APIR). L’Ajuntament ja havia mantingut contactes previs per al desenvolupament d’aquest estudi i, de fet, vuit empreses ja van manifestar el seu interès en participar-hi. Una xifra què, un cop concretat el projecte amb l’estudi presentat ahir, s’espera continuï creixent amb la incorporació de més empreses.

La futura comunitat energètica comptaria per tant amb inversió pública i privada. L’Ajuntament de Reus es faria càrrec, inicialment, dels costos de desenvolupament del projecte i de les instal·lacions a tres edificis municipals del polígon.

“Arran de la pandèmia s’ha obert una finestra cap a les noves oportunitats amb el fons europeus destinats a la recuperació post COVID, que sota el paraigua del programa Next Generation UE, destinaran més d’una tercera part a la transició ecològica”, explica el regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio. “Una finestra d’oportunitats que incorpora una altra peça important: l’entrada en funcionament de la comercialitzadora d’energia elèctrica Reus Energia que també jugaria un paper important en el futur del projecte”, afegeix.
 

Estudi previ

L’estudi preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes d’edificis públics i privats del polígon amb una capacitat de fins a 6,2 MWp de potència. Però, en una primera fase, l’estudi ha previst la utilització de les cobertes de tres edificis municipals (Redessa 2, el dipòsit municipal de vehicles i nau de Reus Transport Públic SA) i 23 edificis privats corresponents a vuit empreses. Tot plegat suposaria la generació de 8578,3 MWh/any.

Aquests càlculs inicials però, es veurien ampliats amb la incorporació d’instal·lacions a més empreses privades de l’entorn fins arribar als 6,2 MWp de potència.

Respecte al càlcul de la demanda, tenint en compte les empreses que han mostrat interès inicialment, el projecte pilot preveu un consum de 3054,7 MWh també ampliable amb les noves incorporacions.

Tot plegat suposaria una reducció del 47% de les emissions de CO2 respecte a les actuals per als usuaris.

El resultat de l’estudi ha donat un percentatge elevat d’excedents que permetria aprofitar-los per les següents vies: aprofitament a través de la comercialitzadora Reus Energia; emmagatzemar-la amb bateries de liti; carregar vehicles elèctrics i generar hidrogen.
 

Hidrogen verd

El projecte estudia la instal·lació d’una estació d’hidrogen o hidrogenera per a la producció d’hidrogen destinat al transport. En un primer càlcul l’energia sobrant de la coberta de Reus Transport Públic SA permetria generar hidrogen verd per a recórrer 200.000km a l’any amb vehicles de mida d’un turisme o amb un consum equivalent.

“L’hidrogen renovable té un gran potencial pel seu impacte en tota la cadena de valor i desenvolupament industrial així com en l'ocupació. Per aquest motiu, des de Reus s’aposta per implementar el seu efecte transformador en l'economia i el medi ambient”, ha explicat el regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio.
 

Creació de demanda

Un dels principals esculls de l'impuls de l'hidrogen verd és la creació la demanda. Per aquest motiu, el passat mes d’abril, l’Ajuntament de Reus va signar una carta de recolzament a les empreses Arcamo Controls i Hydrogen Business Manager, per impulsar la possible modificació d’un vehicle de serveis elèctric municipal per incorporar-hi un pila de combustible alimentada amb hidrogen. A partir d’aquest prototipus, la regidoria de Medi Ambient explorarà també les transformacions necessàries per realitzar aquesta transició a més vehicles de la flota municipal, amb l’hidrogen com a font principal de propulsió. Amb aquest projecte, el consistori reusenc apostaria per ser una de les primeres ciutats del país amb vehicles propulsats amb hidrogen.


 

Municipis: 
Baix CampReus

Relacionats

Article

El consistori inicia els estudis dels indicadors de l’economia del dònut per fomentar una ciutat sostenible davant l’amenaça de la crisi climàtica, tal i com fan altres ciutats del C40 com Amsterdam, Copenhagen i Londres. L’economia del dònut aposta per la reducció de les desigualtats socials i a la vegada per un canvi profund de les formes de producció i consum que han portat els estats a infringir els límits del planeta posant en risc, fins i tot, l’habitabilitat.

Article

L’alcaldessa de Barcelona i els alcaldes de Madrid, Sevilla i València, amb el suport del Govern espanyol, han signat la declaració institucional “Ciutats climàticament neutrals el 2030”, que s’emmarca dins de la iniciativa Cities 2030, per promoure formes innovadores de col·laboració entre ciutats, actors i sectors clau perquè accelerin la transformació necessària per arribar a ser ciutats sostenibles, saludables i resilients davant l’emergència climàtica actual.

Article

Actualment, Barcelona compta amb 113 espais de subministrament elèctric amb 896 punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Una nova regulació municipal, pionera a l'Estat, te l'objectiu de multiplicar per sis aquests espais en els pròxims deu anys per promoure una mobilitat més sostenible i menys contaminant. Per fer-ho possible, s'ubicaran diferents instal·lacions per la recàrrega o intercanvi de bateries elèctriques en aparcaments en calçada i soterrats, centres comercials, benzineres, tallers o concessionaris d'automòbils.

Butlletí