L’Ajuntament de L’Estany estalvia un 75% de l’energia en enllumenat públic gràcies a l’ús de LEDS

Sostenible.cat
17/10/2011 - 00:00
El municipi de L'Estany ha aconseguit un estalvi energètic i econòmic del 75% respecte a anys anteriors gràcies a la substitució de les làmpades de vapor de sodi a alta pressió per il·luminació amb tecnologia LED de baix consum. Això ha significat passar dels 21 kWh/dia als 6,3 kWh/dia i estalviar 9.750 euros anuals. A més, els nous recursos han permés tenir il.luminat més temps el monestir de Santa Maria.  


Controlar la despesa energètica s'ha convertit en una de les peces fonamentals de la gestió municipal per abordar dos fronts, d'una banda el necessari estalvi econòmic i d'altra l'eficiència i estalvi destinats a limitar emissions de gasos amb efecte hivernacle responsables del canvi climàtic. En aquest sentit, les accions d'eficiència energètica posada en marxa en l'àmbit municipal són per tant accions locals cabdals dins del compromisos locals en la lluita contra el canvi climàtic.

Avui hem volgut recollir el cas del municipi bagenc de L'Estany que va fer el canvi d'enllumenat públic de baix consum l'any 2009 sent el primer d'una colla d'Ajuntaments, que s'han sumat a la iniciativa després, aconseguint estalvis energètics i econòmics importants. De fet, l'Estany estalvia diàriament en l'enllumenat públic 14,7 kWh/dia , i ho ha fet possible reemplaçant les làmpades de vapor de sodi a alta pressió per bombetes de baix consum amb tecnologia LED tant en l'enllumenat públic com en la il·luminació del monestir de Santa Maria. El regidor de Medi Ambient de L'Estany, Jordi Tort, explica que ‘L'Estany va ser un dels primers municipis que van apostar per un enllumenat públic de baix consum. Hem estalviat entre un 75 i un 80% de l'energia emprada per a l'enllumenat públic.  Des del 2009, necessitem només 6,3kWh/dia enlloc dels 21kWh/dia que consumíem abans. Vam substituir les bombetes de 100 watts per làmpades LED de baix consum de 30 watts'.  

L'any 2010 es va afegir a la iniciativa d'estalvi energètic la il·luminació del monestir de Santa Maria de L'Estany. 'Vam canviar l'enllumenat exterior del monestir, i el resultat és un estalvi energètic molt significatiu, perquè passem de necessitar 48 kWh diaris a només 1,870 kWh. Podem deixar il·luminat el monestir durant més estona consumint menys, i a més, podem il·luminar àrees que abans restaven sense llum, com són els jardins i l'entrada d'accés al monestir'. Tort afegeix que a les 12 de la nit, s'apaga l'enllumenat 'perquè és un horari on no hi ha visites'. La durabilitat de l'enllumenat de baix consum 'és cinc vegades més alta' que la de les làmpades de vapor de sodi i, a més, les làmpades LED comporten poques despeses de manteniment.

L'estalvi econòmic també és molt important, perquè 'abans l'Ajuntament invertia 13.000 euros anuals en enllumenat públic i ara paguem un 75% menys, i per tant tenim un estalvi de 9.750 euros anuals', destaca Jordi Tort. 

Disminució de les emissions de CO2  i menor contaminació lumínica
L'estalvi energètic implica, també, una reducció d'emissions associades de CO2 a l'atmosfera. Aquest va ser un dels motius de pes per donar llum verda a aquesta iniciativa, finançada parcialment per la Diputació de Barcelona, com a prova pilot d'eficiència energètica, per aconseguir acomplir els compromisos de reducció del 20% de les emissions de CO2 per a l'any 2020, dins del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses.

L'abandonament de làmpades de vapor de sodi a alta pressió i la seva substitució per LEDS minimitza, també, la contaminació lumínica. La il·luminació ‘globus' que emet llum cap al cel, desapareix. Això implica un pas endavant en el compliment de la normativa per disminuir la contaminació lumínica.

Biomassa forestal per la calefacción: el camí de futur d'estalvi energètic aL'Estany
Jordi Tort insisteix que 'per estalviar cal invertir en nous sistemes que ajudin a ser més eficients energèticament' per això explica alguns dels projectes que tenen previstos impulsar, com ara "la col.locació de plaques fotovoltaiques a la piscina, perquè donaria un rendiment energètic molt elevat per la quantitat d'hores que les plaques estarien exposades al sol'. Però més ambiciós és el projecte que permetrà ‘agrupar la calefacció de gasoil i l'elèctrica de l'Ajuntament i substituir-la per  biomassa'. En aquest sentit, Tort explica que ‘s'utilitzaria biomassa forestal en astella. D'aquesta manera netegem els boscos de branques i fusta caiguda, prevenint incendis, en un treball conjunt amb l'Agrupació de Defensa Forestal del Bages (ADF) -que disposa de la maquinària adequada per convertir les branques i fustes caigudes en astella-. És una manera de mantenir els boscos controlats i netejar-los, i alhora, de donar feina a molta gent", apunta. "També en la futura escola del poble- que té previst construir-se en els propers mesos- voldrem utilitzar biomassa forestal per generar calefacció'.

No hi ha dubte, com explicita el regidor de Medi Ambient, Jordi Tort que a l'Estany voldrien continuar ‘sent capdavanters en tema d'estalvi energètic i sostenibilitat'.

Municipis: 
Bages

Relacionats

Article

El model de contenidors tancats consolida els bons resultats a Sallent i El Pont de Vilomara.

Article

L’Ajuntament de Manresa ha publicat l’informe final sobre “El Repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a Manresa”, que conté 175 fites locals per al 2030, repartides en cadascun dels ODS, entre les quals garantir un sostre digne per a tothom, treballar per eradicar la pobresa energètica, la creació de més zones verdes urbanes i el foment de la mobilitat a peu. L’objectiu de l’informe és alinear els plans i polítiques municipals amb cadascun dels 17 objectes de l’Agenda, seguint el mandat de l’ONU. En el cas de Manresa, s’ha afegit un 18è ODS, el de Cultura. El document s’ha elaborat a partir del procés participatiu amb la ciutadania i amb els agents locals, que van establir dos reptes prioritaris: que no hi hagi cap persona sense un sostre digne ni un subministrament de serveis bàsics eficaç i fomentar les energies renovables a Manresa.

Article

L’Ajuntament de Manresa, amb el suport de la Diputació de Barcelona i els centres educatius de la ciutat, ha engegat un projecte per tal que l’alumnat d’ESO de la ciutat identifiqui els rius d’orenetes, falciots i ballesters que nien als edificis de la ciutat i en facilitin la protecció municipal. El projecte, que començarà amb una prova pilot a la Salle de Manresa, té l’objectiu de conservar la biodiversitat urbana de Manresa i fomentar la conscienciació de l’alumnat sobre la importància de preservar-la, ja que és un patrimoni cada cop més valorat pels seus beneficis ambientals i socials.

Butlletí