L’Aiguamoll de la Bòbila, de Santpedor, ha registrat més de 200 espècies d’ocells des de la seva restauració

Font: Ajuntament de Santpedor

12/02/2021 - 09:34

L’Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor ha registrat més de 200 espècies d’ocells des de la seva restauració. Des de l’Ajuntament s'impulsa la preservació de l’espai i un seguiment regular de la biodiversitat mitjançant censos i estudis específics, com l’anellament científic d’ocells, que en poc més de 7 anys ha permès l’estudi de més de 10.000 exemplars diferents.

L’ornitòleg Marc Illa explica que “durant l’hivern hi pot haver entre 700 i 800 ocells de 60 espècies diferents, mentre que en les èpoques de migració (primavera i tardor) poden passar per l’Aiguamoll fins a 20.000 ocells de fins a 100 espècies diferents cada any”.

L’Aiguamoll de Santpedor és el lloc de la comarca amb més espècies d’ocells registrades. Les zones humides són un hàbitat molt important per la biodiversitat i aquest és l’únic aiguamoll de la Catalunya central que no està associat a un riu. Tot i que són molts els grups animals que s’aprofiten de les característiques de l’Aiguamoll, en destaca la gran presència d’espècies migradores i d’espècies aquàtiques que troben en aquestes zones un refugi pels seus desplaçaments o un lloc on criar i alimentar-se. El Dia Mundial de les Zones Humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, alhora, dels més fràgils i amenaçats.

Sobre l’Aiguamoll de la Bòbila

L’Aiguamoll de la Bòbila és un espai natural d’una gran biodiversitat, que ocupa una superfície de 7,47 hectàrees i està situat a 500 metres del nucli de Santpedor. Després de més de 25 anys de la seva recuperació, s’ha convertit en un destacat espai de divulgació de les zones humides i un punt de lleure per als veïns i venes del municipi i la comarca. L'Aiguamoll té el seu origen en una activitat industrial, ja que es va generar cap a mitjan segle XX per l'activitat extractiva d'una bòbila. El 1982 la indústria va fer fallida i l'indret va tenir una forta degradació i es va convertir en un abocador incontrolat. A principi dels anys 90, es va començar a promoure la necessitat d'aturar aquella degradació i, a partir del 1994 es va convertir el paratge en un aiguamoll.


Categories: 

Relacionats

Article

Els municipis de costa representen només el 3% del territori, però suporten el 43% de la població catalana i 10 milions de turistes cada any. Això representa un model d’ocupació intensiva i estacional amb greus conseqüències sobre el funcionament ecosistèmic dels hàbitats litorals i sobre la seva biodiversitat. La investigadora de la UdG Àgata Colomer, coordinadora del projecte LIFE Pletera, explica el procés de desmantellament i renaturalització d’una urbanització sense edificar al municipi de Torroella de Montgrí, dins del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

Article

Una cinquantena d’alumnes dels instituts Montserrat Miró, La Ribera, La Ferreria i La Salle han realitzat accions directes amb l’objectiu de millorar la biodiversitat del municipi i motivar la conscienciació sobre l’emergència climàtica entre el col·lectiu jove.

Article

L’Ajuntament de Manresa, amb el suport de la Diputació de Barcelona i els centres educatius de la ciutat, ha engegat un projecte per tal que l’alumnat d’ESO de la ciutat identifiqui els rius d’orenetes, falciots i ballesters que nien als edificis de la ciutat i en facilitin la protecció municipal. El projecte, que començarà amb una prova pilot a la Salle de Manresa, té l’objectiu de conservar la biodiversitat urbana de Manresa i fomentar la conscienciació de l’alumnat sobre la importància de preservar-la, ja que és un patrimoni cada cop més valorat pels seus beneficis ambientals i socials.

Butlletí