La Xarxa presenta la 'Guia municipal per a l'elaboració de tarifes d'abastament d'aigua'

La nova cultura de l'aigua necessita mecanismes concrets, i la tarifa n'és un dels més importants. Però determinar-la no resulta senzill. Així ho van manifestar els ajuntaments de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que l'any passat van participar en diverses jornades sobre aquest tema. Ara es presenta una guia que dóna resposta a tots aquells dubtes.

La presentació de la guia ha estat a càrrec de Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC), que és l'organisme que l'ha redactada. Es tracta, segons ha destacat, d'una "eina per al bon govern del servei municipal de l'aigua". I el primer requisit per poder determinar una tarifa o una altra és conèixer la situació actual.

Tarifes irreals i l'herència franquista
Encara són molts els municipis que cada any apugen la tarifa de l'aigua en funció de l'IPC, tal i com es va determinar en l'època franquista, sense tenir en compte els costos reals del servei. Així mateix, en la majoria dels casos existeix confusió entre el preu de l'aigua i els costos reals de l'abastament i la distribució.

De fet, la major part del cost està relacionat amb el servei: el manteniment i les millores de la xarxa, el personal necessari, l'atenció als consumidors, les necessitats de bombeig, les garanties de bona pressió... No es tracta tant de la quantitat d'aigua consumida, sinó de la qualitat amb què arriba als ciutadans. Per tant, la tarifa hauria de contemplar una part fixa basada en el cost d'aquest servei, i una de variable en funció del consum, tot trobant el punt d'equilibri per garantir cobrir les despeses amb el marge necessari que permeti premiar l'estalvi o penalitzar l'abús dels consumidors.

Però la situació real actual pel que fa als municipis de Catalunya és ben diversa, amb exemples de tarifes úniques amb independència del consum, de tarifació per blocs en funció dels metres cúbics consumits, o amb una quota mínima a la que se suma un preu variable determinat pels litres gastats.

És cada ajuntament el que determinarà els preus i els percentatges per cada concepte, però cal que la decisió es prengui amb coneixement de causa i de manera raonada. I per a això, caldrà un estudi previ dels costos reals i un pla director dels objectius municipals. Així mateix, serà el poder polític el que decidirà també com estimular l'eficiència o la possibilitat d'oferir tarifes socials subvencionades per a determinats col·lectius.

La factura, element de comunicació
En qualsevol cas, cal tenir en compte que, més enllà de les campanyes per a un bon ús de l'aigua, l'element bàsic de comunicació amb els ciutadans continua sent la factura. Cal, per tant, que aquesta sigui el més intel·ligible possible, i que expliqui clarament els diferents conceptes que s'hi inclouen, i si són fixes o variables. I també com es premia l'estalvi, perquè més enllà de la conscienciació de cadascú, la butxaca sempre és un element de motivació.

Per a aconseguir una factura clara cal també una coordinació prèvia entre l'ajuntament i l'empresa que en cada cas se n'encarrega de la gestió, que han de fer un esforç de simplificació i comunicació adequada de la política tarifària, comprensible per a tots els ciutadans. 

Altres instruments disponibles

La 'Guia municipal per a l'elaboració de tarifes d'abastament d'aigua' s'ha editat en paper, i properament estarà també disponible en versió descarregable per a imprimir i en versió per a consulta online. Aquest document se suma als que ha editat la Xarxa els darrers anys sobre l'aigua, com ara el Plec de clàusules econòmiques i administratives per la concessió de la gestió del servei municipal de l'aigua, la Proposta de reglament de subministrament d'aigua potable per municipis i el model d'Ordenança municipal sobre estalvi d'aigua.

La presentació de la guia s'ha volgut fer en una data propera al Dia Mundial de l'Aigua, que se celebra el 22 de març. I s'ha aprofitat la jornada també per exposar els punts més destacats del Pla de gestió de l'aigua de Catalunya, que actualment es troba en fase d'exposició pública, i per donar a conèixer el conveni entre l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i la Fundació AGBAR.

Impuls a l'ús sostenible de l'aigua
Aquest conveni, amb un cost total de 345.000 euros aportats a parts iguals per les dues institucions, permetrà desenvolupar projectes per millorar la sostenibilitat en l'ús de l'aigua als municipis. D'entrada, es definirà un model de cicle de l'aigua a l'espai públic, amb especial atenció a les possibilitats de reutilització i d'instal·lació d'una segona xarxa d'aigua no potable per a neteja de carrers, clavegueram, reg, instal·lacions esportives, etc. A més, s'estudiaran les mesures d'ús eficient de l'aigua en aquests espais.

El conveni també contempla l'aplicació de la normativa marc de l'aigua per habilitar l'entorn d'un riu a un tram urbà. L'experiència es farà al Ter pel seu pas per Manlleu, però amb l'objectiu d'obtenir dades i metodologies aplicables a d'altres municipis catalans.

(P)

Cicle de jornades sobre gestió local del preu de l'aigua

Sostenible.cat va fer un seguiment de les jornades Fortaleses i debilitats sobre la gestió local del preu de l'aigua que podeu consultar en els següents enllaços:

Primera jornada: Els municipis debaten sobre la gestió de l'aigua
Segona jornada: Claus per estructurar la tarifa de l'aigua
Tercera jornada: Com explicar als ciutadans els costos derivats del servei d'abastament d'aigua?