La temperatura mitjana d'estiu a Catalunya ha augmentat 2,5 ºC des de 1950

Font: Generalitat de Catalunya

13/06/2019 - 17:22

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la dotzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC 2018), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics.

El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics proporciona uns resultats força concloents vers l’augment de la temperatura a Catalunya en els darrers 69 anys, però la precipitació continua sense mostrar un comportament clar arreu del país.

L’evolució per al període 1971-2018 d’un índex per al seguiment de la sequera pluviomètrica a Catalunya determina que la severitat de les sequeres ha anat augmentant durant els darrers decennis.

En aquest butlletí s’utilitzen sèries climàtiques d’àmplia cobertura temporal que han superat rigoroses tècniques d’anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat, i que asseguren una bona anàlisi de l’evolució del clima a Catalunya durant els darrers decennis. Per fer aquesta anàlisi, s’han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2018, i que són un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.

2018 va ser un any càlid a Catalunya, amb una anomalia (diferència respecte al període de referència 1981-2010) de +0,8 °C, essent el setè més càlid des de 1950. Es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis, i els 10 anys més càlids des de 1950 estan dins dels darrers 25 anys.

A Catalunya en conjunt, i per al període estudiat (1950-2018), es pot afirmar que  la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament a un ritme de +0,25 °C/decenni, valor que significa un augment igual a 1,6 °C en els darrers 69 anys.

Pel que fa a la precipitació, 2018 es pot qualificar d’any plujós, ja que a Catalunya s’ha acumulat un 49% més de precipitació que el valor mitjà del període 1981-2010, convertint-se en el segon any més plujós des de 1950 (només per darrera de 1971). La tardor de 2018 va ser especialment plujosa, amb un valor que va ser gairebé el 80% superior a la mitjana climàtica de referència.

El comportament de la precipitació no és tan clar, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,4 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,7 % per decenni.


 

Categories: 

Relacionats

Article
Anys més càlids, estius més llargs i més freqüència de nits tropicals

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica, presenta un avanç de les dades de l'Open Data Climàtic, amb les evidències més rellevants dels impactes del canvi climàtic a Espanya en els últims 40 anys, que posen de manifest que hi ha més de 32 milions de persones directament afectades per les seves conseqüències.

Notícia

Un estudi del grup de climatologia del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, encapçalat per Marc Lemus, conclou que les zones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona més urbanitzades s’escalfen de mitjana 2.5 ºC més que les zones amb verd urbà i pràcticament 5°C respecte les zones forestals, durant la primavera i l’estiu.

Notícia

Si el projecte de les “superilles” s’apliqués íntegrament, la ciutat de Barcelona podria evitar cada any 667 morts prematures, la majoria a causa de la disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica (NO2). Són algunes de les conclusions d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el qual estima que la implementació de les 503 “superilles” previstes inicialment reduiria els nivells anuals de contaminació atmosfèrica un 24%.

Butlletí