La Diputació de València contribueix a pal·liar la destrucció de la capa d'ozó a través de les seues mesures ambientals

Font: Diputació de València

27/09/2018 - 15:34

El deteriorament de la capa d’ozó provoca un escalfament de les capes baixes de l’atmosfera i contribueix a l’augment de la temperatura que produeix el canvi climàtic. En el Dia internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó, l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València reitera el seu compromís amb la reducció de les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera per fer front a la destrucció de la capa d’ozó i combatre el canvi climàtic.

L'alliberament de CO₂així com d'òxids de nitrogen procedents del trànsit són part de les causes d'aquest fenomen. A través dels seus diversos plans de protecció ambiental i el decisiu impuls del Pacte de les Alcaldies, del qual és Coordinador Territorial, la institució provincial dóna suport als municipis per tal de reduir les seues emissions de CO₂ i contribuir des de l'àmbit local a pal·liar aquest fenomen global.

La prevenció dels incendis, grans alliberadors de CO2, la protecció dels espais naturals, així com la promoció i ajuda a la mobilitat sostenible, són algunes de les eines que contribueixen des de l'àmbit local a combatre un problema global i on l’ens provincial també actua.

La protecció de la capa d’ozó és crucial
La capa d’ozó constitueix una làmina de gas que es localitza entre el 15 i els 50 quilòmetres d’altura i que conté el 90% de l’ozó atmosfèric. La molècula d’aquest gas es compon per tres àtoms d’oxigen i actua a l’atmosfera com un agent depurador i com a filtre per als rajos ultraviolats procedents del sol. Aquest paper protector fa que la capa d’ozó siga imprescindible per a la vida a la Terra i, per tant, la seua importància és crucial per a la supervivència dels éssers vius.

La utilització de nombrosos productes químics durant dècades va generar una reducció molt significativa d’aquesta capa —l’anomenat “forat”— com a conseqüència de la descomposició de l’ozó en altres molècules. Els clorofluorocarbonis (CFC), entre altres productes químics, són substàncies utilitzades als aerosols durant molt de temps que provoquen el trencament de les molècules d’ozó, ja que al entrar en contacte amb la radiació ultraviolada alliberen clor i brom que ocasionen la descomposició de l’ozó.

Al 1987, el Protocol de Montreal va unir a 46 països en la lluita per la reducció internacional de l'ús de compostos nocius per a la concentració d'ozó i, el 1990, els CFC van quedar prohibits. No obstant això, l'alta persistència d'aquests i altres compostos a l’atmosfera va fer que el forat de la capa d'ozó aconseguira la seua grandària màxima l'any 2000, quan va arribar a mesurar 25 milions de quilòmetres quadrats.

La prohibició creixent de l'ús de substàncies nocives per a l'ozó contribueix a protegir i recuperar la capa d'aquest gas, també per a les generacions futures. Tanmateix, en l'actualitat encara hi ha sectors com el de la refrigeració, la fumigació o la fabricació d'algunes escumes que continuen produint danys a la capa d’ozó.


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

El Consell Comarcal té entre les seves prioritats per aquest mandat l’impuls de la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el conjunt de les estratègies i polítiques territorials. Per aquest motiu s’ha iniciat un procés que permeti la implicació dels representants institucionals i el conjunt de treballadores i treballadors, conèixer l’abast, la implicació i l’aplicació dels ODS en tots els àmbits de decisió, desenvolupament i gestió del Consell Comarcal.

Article
920 compromisos per assolir el desenvolupament sostenible

La Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla Nacional de l’Agenda 2030, un text que recull més de 900 compromisos de Catalunya per donar resposta als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per Nacions Unides

Article

“Impactar la societat respectant la natura”. Aquest és el propòsit que l’artista francès Saype vol fer arribar arreu del món amb el projecte Beyond Walls (Més enllà dels murs). De moment, almenys a Andorra, segon país on ha pintat les seves grandioses mans entrellaçades, a la campa de L’Andart, i a París, on va començar aquesta aventura d’arribar a confegir una llarga cadena humana de solidaritat en homenatge, diu, a la tasca de les ONG que treballen al Mediterrani rescatant persones refugiades. 

Butlletí