Impuls a la millora ambiental de la conca del riu Ripoll mitjançant l’aplicació dels acords de custòdia fluvial i el manteniment de les lleres

Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental

27/06/2020 - 19:17

Els treballs, emmarcats en el conveni de custòdia fluvial, han consistit  en l’aplicació de tècniques de bioenginyeria, com el deflector Krainer, en col·laboració amb alumnes de l’INS Castellar de Paisatgisme i Medi Rural, així com altres actuacions complementàries com  la retirada de deixalles, l’eliminació d’espècies vegetals invasores (principalment la canya americana i la Cortaderia selloana), i la plantació d’espècies vegetals autòctones emprantfeixina viva, entre d’altres.

El director de l’ACA, Lluís Ridao, i el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, han visitat avui els treballs finalitzats en un tram del riu Ripoll al seu pas per Castellar del Vallès en el marc d’un conveni de custòdia fluvial, acompanyats també pel conseller de Territori, Carles Rodríguez. Les mesures, dutes a terme entre el pont del Turell i la resclosa de la font de la Riera, han consistit en potenciar la vegetació autòctona i construir una estructura per millorar ambientalment aquest sector. Aquests treballs coincideixen amb les actuacions de manteniment i conservació de lleres ja finalitzades a Castellar (torrent de Colobrers), Sabadell i Barberà del Vallès (ambdues al riu Ripoll) i Sant Cugat del Vallès (torrent de les Llaceres), i que han suposat una inversió superior als 122.000 euros.

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Lluís Ridao, i el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, han visitat avui les actuacions de millora del tram del riu Ripoll entre el pont del Turell i la resclosa de la font de la Riera, dins el terme municipal de Castellar del Vallès.

Els treballs, finalitzats recentment i emmarcats en el conveni de custòdia fluvial presentat fa un any, han consistit bàsicament en l’aplicació de tècniques de bioenginyeria, com el deflector Krainer, en col·laboració amb alumnes de l’INS Castellar de Paisatgisme i Medi Rural, així com altres actuacions complementàries com  la retirada de deixalles, l’eliminació d’espècies vegetals invasores (principalment la canya americana i la Cortaderia selloana), i la plantació d’espècies vegetals autòctones emprantfeixina viva, entre d’altres.

Les tècniques de bioenginyeria promouen la creació de zones de sedimentació, protegint les ribes sotmeses a erosió, i facilitant que l’estructura vegetada passi a formar part de la riba, generant nous nínxols que afavoreixen la biodiversitat i el refugi de determinades espècies.

La importància de la custòdia fluvial

Aquestes actuacions formen part del conveni de custòdia fluvial entre l’ACA i l’Ajuntamernt de Castellar del Vallès presentat l’estiu passat i que fixava les actuacions dutes a terme en aquest tram, les quals han comptat amb una subvenció de l’ACA de 31.440 euros perquè l’Ajuntament de Castellar hagi dut a terme les accions que s’han visitat avui.

En el riu Ripoll hi ha un altre conveni de custòdia fluvial en curs, concretament l’acord entre l’ACA i l’Ajuntament de Sabadell que preveu actuacions en el tram comprès entre la zona d’esbarjo de Sant Vicenç de Jonqueres i la passera del parc de la Clota. L’Agència ha atorgat una subvenció de 100.000 euros perquè l’Ajuntament de Sabadell habiliti un pas de fauna a l’assut del Molí d’Amat, es retiri la vegetació invasora i s potenciïn les espècies vegetals autòctones.

Manteniment de lleres a la conca del Besòs

A més d’aquestes actuacions, l’ACA ha finalitzat recentment quatre actuacions de manteniment i conservació de lleres finalitzades en el Vallès Occidental concretament a la conca del riu Besòs, amb una inversió total superior als 122.000 euros. A Castellar del Vallès s’han dut a terme treballs en el torrent de Colobrers, en un tram fora de zona urbana, mitjançant una inversió de 33.270 euros. L’actuació ha consistit en la retirada d’arbres morts i caiguts, l’eliminació de taps de vegetació i la desbrossada d’espècies vegetals invasores com la canya americana i l’eliminació de la seva arrel. L’actuació s’ha dut a terme en un tram de 1.000 metres i garantirà la lliure circulació de l’aigua, minimitzant el risc d’inundació i potenciar el creixement d’espècies vegetals autòctones.

A més dels treballs duts a terme a Castellar del Vallès, s’han conclòs dues actuacions en el riu Ripoll, una al seu pas per Sabadell (amb un pressupost de 8.486 euros) i una altra dins el terme municipal de Barberà del Vallès (amb una inversió superior als 14.900 euros), i, finalment, una a Sant Cugat del Vallès, al torrent de les Llaceres, amb una inversió propera als 65.500 euros. Totes aquestes actuacions s’han concentrat en garantir la capacitat de desguàs dels cursos fluvials, reduir el risc d’inundació i lluitar contra les espècies vegetals invasores.

Aquestes actuacions de manteniment i conservació de lleres, que es planifiquen bianualment d’acord amb les inspeccions que fa l’ACA pel territori i de les informacions rebudes pels ajuntaments i ens els locals, tenen la finalitat d’adequar les lleres dels rius, garantint la lliure circulació de l’aigua, retirant la vegetació i els residus presents que entorpeixen el pas de l’aigua i eliminar la vegetació invasora.


 

Categories: 

Relacionats

Article

L’objectiu és que la llera del riu Ripoll presenti una vegetació herbàcia pròpia, amb espècies d’hidròfits adaptades a les condicions de la zona, que ajudin la fauna a refugiar-se on viu, millorin l’hàbitat i tinguin una bona resiliència a les freqüents pertorbacions pròpies de les dinàmiques naturals de l’espai.

Article

Salou ha encarregat una anàlisi i diagnosi a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que avalua l’activitat i dinàmica de les seves platges a causa dels efectes del canvi climàtic, i, d’aquesta forma, poder dur a terme accions de regeneració i estabilització.

Article

El Consorci de la Costa Brava (CCB) lidera un projecte pioner per afavorir la biodiversitat a l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Palau-saverdera. L'objectiu és potenciar les funcions ecològiques de la infraestructura de manera compatible amb la gestió operativa de la planta. En el marc d'aquesta actuació, s'ha naturalitzat una llacuna que actualment ja acull una de les poblacions reproductores més grans de granota verda del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i també s'ha creat una bassa auxiliar per multiplicar els exemplars de gripau d'esperons i de tritó verd a l'Alt Empordà, que estan en perill d'extinció. En aquest mateix espai, es potenciarà la preservació de l'únic nenúfar autòcton de Catalunya.

Butlletí