Els ajuntaments acompanyen les empreses en la gestió ambiental

Periodista
12/11/2010

El grup de treball de Consum Responsable i Economia Sostenible de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona han presentat els resultats de la implantació de sistemes de gestió ambiental a les empreses locals amb el suport dels ajuntaments. L'acte ha servit per desmentir algun tòpic sobre la relació entre administració i empresa -molt més fluida del que sovint es creu- i per posar en relleu els avantatges competitius, econòmics i d'imatge que suposa incorporar els criteris ambientals a l'activitat empresarial

Amb aquestes iniciatives de suport a les empreses locals alguns consistoris fan realitat un objectiu que ja els venia marcat en la seva estratègia municipal i/o en l'Agenda 21. Antonio Cenea, coordinador del programa de Responsabilitat Social Ambiental de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació, ha posat en relleu que "el sentit de tot aquest treball és crear una plataforma de cooperació per compartir i generar coneixement, de manera que la gestió empresarial pot ser alhora més solidària, més sostenible i més rendible".

Apropament administració-empresa
L'acostament al món de l'empresa -majoritàriament Pimes- per part de l'administració s'ha revelat de vegades difícil en el moment inicial, segons han constatat els diferents representants dels ajuntaments que han assistit a la jornada. "L'empresa ens veia com a burocràcia i volíem canviar aquesta percepció" ha subratllat  Virginia Vallvé, tècnica de Medi Ambient de l'ajuntament de Cornellà". Vallvé ha explicat el paper decisiu que va tenir en l'acostament l'empresa municipal de promoció econòmica que va facilitar els contactes més directes. 

En el cas de l'ajuntament d'Igualada, la tècnica de Medi Ambient, Gemma Serch, ha recordat que la recerca d'empreses "també va ser difícil però es va persistir i al final 8 es van mostrar interessades en col·laborar". L'experiència de Granollers va ser similar, però segons Marta Chillida, tècnica de Medi Ambient de l'ajuntament, es va observar una particularitat "quan més petites eren les empreses més estaven a la defensiva". Igualment, aquesta barrera es va poder superar amb un acostament progressiu. En general l'establiment de lligams de confiança a partir del coneixement mutu ha estat un pas decisiu per posar en marxa les col·laboracions.

Què han de fer les empreses?
"Se'ls demana implicació, com ara assistir a les sessions de treball i incorporar les mesures que es proposen. Així com fer un seguiment de les accions implementades per poder obtenir uns resultats.", ha destacat Virginia Vallvé. Segons, Gemma Serch "els  convenis de col·laboració demanen compromisos". Les empreses, efectivament, es comprometen a portar a terme un seguit de pràctiques i actuacions en aquells aspectes en què vulguin posar l'accent segons el seu perfil ja sigui l'eficiència energètica, el consum d'aigua, la gestió de residus, o altres qüestions. Cada empresa té les seves prioritats i el seu ritme que estan lligats a l'activitat i a la dimensió.

En aquest comès els ajuntaments els donen l'ajuda necessària. "Suport tècnic i sobretot diàleg", subratlla Virginia Vallvé, que afegeix que "és una manera d'identificar oportunitats i reduir costos". Aquest és un tema sensible en temps de crisi a més en alguns contextos com el d'Igualada el teixit empresarial està format per empreses petites i molt petites. Per aquesta raó Gemma Serch ha explicat que "vàrem buscar subvencions perquè les empreses no tinguessin cap sobrecost".

De vegades,  les mateixes empreses proposen eines per millorar el compromís que han adquirit. A Granollers "els participants ens van demanar un espai web amb tota la normativa ambiental i per poder treballar en xarxa", ha apuntat Marta Chillida.

Experiències amb guany
Els testimonis presentats a la jornada per part de les empreses han estat de signe clarament positiu si bé també s'han posat damunt la taula algunes dificultats experimentades en el procés com, per exemple, la manca de coneixement al començament, l'escassetat de temps o la necessitat d'efectuar una inversió addicional en algun cas concret.

Silvia Diéguez, tècnica de medi ambient de LEBSA, una companyia  de Cornellà especialitzada en productes químics ha dit que l'experiència ha estat "un aprofundiment en les implicacions ambientals de la nostra activitat" I ha volgut subratllar que "hem pogut avançar molt més ràpid en aquest terreny ja que sense el suport hauríem trigat 2 ó 3 anys en arribar al mateix punt".

Marta Pelfort, directora de qualitat i millora de Taller Auria, una cooperativa de l'Anoia que dóna feina a persones amb disminució, ha volgut destacar "l'augment de consciència del personal, la resolució de molts dubtes que teníem sobre la gestió i la possibilitat d'establir contactes amb altres empreses".  Aquesta cooperativa ha obtingut un guany remarcable ja que un curs de conducció inclòs en el projecte els ha permès estalviar un 20% de combustible anualment".

En la mateixa línia de resultats tangibles s'ha manifestat Igualadina de Depuració i Recuperació una empresa especialitzada en el tractament d'aigua que fa un ús molt intensiu de l'energia degut a la seva funció, i que ha aconseguit reduir la factura elèctrica considerablement gràcies a la gestió ambiental.

Finalment el responsable de qualitat i medi ambient de Productos Riba, Maurici Oliver, ha dit que "des del moment en què se'ns va demanar participar ho vam trobar interessant". La raó era que aquesta empresa de Granollers havia aconseguit la ISO 14001 i va veure la incorporació de la gestió ambiental com una oportunitat per obtenir assessorament de com desenvolupar-la. Però aquesta oportunitat també s'ha materialitzat en els detalls, segons Oliver "hem pogut aprendre i resoldre tota una suma de petits dubtes sobre la manipulació de certs materials en alguns casos o detectar els nostres punts dèbils i poder-los millorar". Maurici Oliver ha citat una de les reflexions que com a empresa els ha suscitat la participació en la iniciativa: "te n'adones que res és insignificant que tot, per petit que sigui, és important".

Dos sistemes: EMAS-easy i ECOPROFIT®
Per a dur a terme el suport a les empreses en gestió ambiental, alguns ajuntaments opten pel sistema EMAS-Easy i altres per ECOPROFIT®.

EMAS-easy  és una forma innovadora per aplica l'EMAS plenament en empreses petites. Es basa en l'Ecomapping, en ús en més de 80 països, una eina que ofereix a les organitzacions una forma visual i senzilla per a l'anàlisi i la gestió dels aspectes ambientals. EMAS easy es pot implementar ràpidament (entre 4-9 mesos en lloc de la estàndard de 15 a 18 mesos) i és poc burocràtica. L'arquitectura del sistema de gestió és simple i es pot auditar en un dia, amb una possible reducció de costos de consultoria. La facilitat d'ús redueix la necessitat de l'ajuda exterior en un terç.

ECOPROFIT®correspon a l'acrònim alemany de Projecte Ecològic Integrat per a la Protecció Ambiental. Va ser desenvolupat el 1991 a  la ciutat de Graz, Àustria, per l'Oficina Ambiental del municipi i la Universitat Tecnològica de Graz.  Estableix un marc de cooperació entre les autoritats i les empreses locals amb l'objectiu de reduir el cost dels residus, matèries primeres, aigua i energia. S'ha fet servir en indústries, hospitals, hotels, i empreses de serveis. Alguns elements destacats d'ECOPROFIT®són els tallers de la producció més neta i l'assessorament individual per consultors amb experiència. Després del primer any les companyies són auditades  i reben un reconeixement oficial del municipi.

(P)

EL MARC EUROPEU

El suport dels ajuntaments a les empreses locals a Catalunya s'emmarca en un context de política europea en el mateix sentit. La Comissió va posar en marxa el 2007 un programa d'assistència a petites i mitjanes empreses per facilitar que complissin amb la legislació ambiental, després de constatar que experimentaven algunes dificultats per fer-ho. La idea principal és fer veure a les companyies que, malgrat alguns costos inicials, el resultat final pot ser beneficiós assolint més eficiència en els processos i a la llarga reduint importants despeses com les energètiques.

En aquest document de treball de la Comissió es recullen un total de 17 casos de bones pràctiques d'introducció de la gestió ambiental en algunes petites i mitjanes empreses de la Unió Europea (Espanya, Dinamarca, Països Baixos. Gran Bretanya, França, Finlàndia. Hongria, Alemany, Àustria, Suècia, Bèlgica, Itàlia ) i també de l'OCDE, fet que ha permès incloure un cas dels Estats Units.

L'adopció de les pràctiques i la gestió ambiental en tot el teixit empresarial és un procés del màxim interès en un context de crisi ja que la millora de la competitivitat fa que l'empresa es mantingui i estigui preparada per generar nova ocupació en el futur.

Relacionats

Article

L’objectiu és millorar el comportament energètic i l’impacte ambiental de l’edifici municipal de nou plantes del carrer de Josep Prats. Amb el pla de reformes que es durà a terme a les instal·lacions, s’hi aconseguirà un estalvi energètic del 60%. El projecte, de 2,65 milions d’euros, està finançat per l’Ajuntament de L’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i el FEDER de la Unió Europea.     

Article

L'Ajuntament de Reus consolida la seva aposta per l'energia verda i incrementarà en un 33% el pressupost d'inversions destinat a projectes municipals d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica. Als 300.000 euros previstos inicialment, la regidoria de Recursos Humans i Medi Ambient hi suma 100.000 més i arriba als 400.000 euros d'inversió per finançar nous projectes. L'aposta del consistori per les energies renovables permet, actualment, obtenir l'energia no contaminant equivalent a consum d'un centenar de llars a partir de les 7 plaques fotovoltaiques ubicades en diferents equipaments de la ciutat.

Article

A partir del dissabte 3 d’octubre la via Laietana, l’eix Sants-Creu Coberta, el passeig de Sant Joan i el carrer de Pi i Margall estaran tallats al trànsit cada cap de setmana. L’alcaldessa, Ada Colau, ha anunciat que l’Ajuntament farà permanents alguns dels talls programats durant el desconfinament de la crisi del coronavirus, en el marc del programa Obrim carrers que va quedar en punt mort arran de l’estat d’alarma.

Butlletí