Un servei de transport públic insuficient i molta facilitat en l'aparcament han propiciat que a Santiga més del 92% dels accessos es facin en vehicle privat, cosa que, al seu torn, provoca un augment de la congestió. Segons Àlex Ramírez, tècnic en infraestructures, Urbanisme i Transports de la Cambra de Comerç de Sabadell, és la pròpia configuració dels polígons la que "dificulta els modes de mobilitat més sostenible, com els desplaçaments en transport públic". Per aquest motiu, assegura Ramírez, Gesmopoli ha estat "un projecte interessant" que ha ajudat per a "avançar cap a una mobilitat més sostenible i eficient que faci també reduir els costos del transport i reduir la sinistralitat".
El valor del treball en col·laboració
En aquest sentit, Oriol Mestre, tècnic del Consorci per la Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, destaca el caràcter "innovador i d'experiència pilot" del projecte, gràcies sobre tot al "el treball conjunt de molts agents implicats en la millora de l'accessibilitat i la mobilitat" a través "d'espais de participació i debat com les taules de mobilitat". De fet, Mestre assegura que el projecte Gesmopoli ja és "un referent en aquesta matèria, tant pels processos i accions iniciats amb resultats positius, com per aquells que no han prosperat per les seves dificultats d'implementació".
En la mateixa línia, Luis González, Secretari de Política Social d'UGT al Vallès Occidental, afirma que el projecte "ha permès que els agents implicats es coneguin i es dinamitzin algunes iniciatives". Per la seva banda, Antonio Báez, 1er tinent d'Alcaldia i Regidor d'Urbanisme i Mobilitat de l'ajuntament de Barberà del Vallès, creu que ha estat un projecte interessant perquè "des del consens i la col·laboració" s'ha volgut donar resposta a les "mancances relacionades amb la mobilitat als polígons industrials" i les seves repercussions sobre el medi ambient i la qualitat de vida dels treballadors en aquests espais.
Les mesures d'èxit
A banda del treball en col·laboració, Mestre destaca l'elaboració del Pla de Mobilitat del polígon i la firma de configuració de la taula com a punts destacats del projecte, el que ha permès "tenir una diagnosi i proposta d'accions consensuada entre les entitats". Mestre també destaca les "accions de sensibilització impulsades per la gestora de la mobilitat". Aquest darrera observació és compartida punt és compartit per Báez, qui creu no obstant que s'hauria de posar "més èmfasi i treure profit de l'important paper que juguen les empreses com a catalitzadors o promotors de l'ús que fan els seus treballadors dels diferents mitjans de transport". Tot i així, i com explica González des d'UGT, Gesmopoli ha aconseguit "portar a dins les empreses el tema de la mobilitat", una qüestió que, al seu parer, hauria de continuar un cop finalitzi el projecte, a la vegada que es consoliden les meses de treball.
Per a Ramírez, en canvi, les mesures de més èxit han tingut a veure amb "la integració tarifaria, que ha permès augmentar la intermodalitat en el transport públic, o la possible construcció d'intercanviadors que permetin combinar l'ús del cotxe amb el transport públic". Ramírez explica per exemple que "el projecte de línia orbital ferroviària preveu en el seu projecte una estació ubicada en el polígon de Santiga, cosa que permetria la possibilitat de desplaçar-se des de les principals ciutats de la regió metropolitana a aquest polígon".
I el futur?
El projecte Gesmopoli està en la seva recta final, però Mestre creu que cal "continuar impulsant el paper de la taula, entenent que aquesta nova etapa que començarà sense el projecte necessitarà un salt qualitatiu, visualitzant impactes més grans en els resultats de les seves actuacions". El mateix opina Ramírez, al afirmar que "cal continuar aquest projecte per tal de traslladar les experiències positives a la resta de polígons d'activitat econòmica, per avançar en la millora generals en la mobilitat metropolitana, especialment als polígons industrials, que sovint han estat els gran oblidats en les polítiques de mobilitat". Tanmateix, aquest tècnic de la Cambra de Comerç assegura que "les solucions als problemes de mobilitat no vindran en un període breu de temps, caldrà seguir l'evolució dels programes encetats en aquest projecte per valorar futures accions a emprendre, en funció de l'evolució de les pautes de mobilitat".
(P)
Entrevista a Marta Garcia, gestora de mobilitat al polígon Santiga
Com valoreu, en termes generals, el projecte Gesmopoli?
Gesmopoli és un projecte pioner al nostre país que vol donar resposta als problemes originats a les zones industrials i, que tenen conseqüències negatives a nivell social i medi ambiental. No és gens fàcil, doncs una de les línies d'actuació del projecte és fomentar l'ús del transport públic en una societat acostumada a moure's principalment amb el vehicle privat per anar als seus llocs de treball a les afores de les ciutats on pràcticament no hi ha transport públic o si n'hi ha és escàs. Canviar els hàbits de les persones és un procés lent i fa falta molta sensibilització per aconseguir-ho. I no només això: per assolir un objectiu com aquest també hem de poder garantir un transport públic prou eficient i eficaç per competir amb el cotxe.
El projecte és un pas inicial per aconseguir que la mobilitat dels treballadors/es i dels usuaris/es d'aquestes zones sigui millor. Ofereix altres alternatives d'accés als polígons industrials que engloba a col·lectius sense carnet de conduir i/o cotxe, més respectuoses amb el medi ambient i alhora més segures. Com a projecte pilot dona una forta empenta a la mobilitat sostenible i això és molt positiu, però queda per veure com continuarà l'execució de cada Pla d'Acció dels sis polígons on s'aplica Gesmopoli després d'octubre, quan finalitza el projecte i el finançament.
Quines creieu que son les mesures de més èxit per millorar la mobilitat al vostre polígon?
- Adaptació dels horaris del transport públic al dels treballadors. També fer compatible els horaris dels diferents modes: tren i bus.
- Augmentar el nombre de parades i, posar marquesines a les principals parades per la confortabilitat de les persones davant del mal temps.
- Subdividir la línia 3 de Barberà del Vallès en dos per poder augmentar la freqüència de pas de l'autobús i així oferir un transport més competitiu respecte el cotxe.
- Abaratir el cost del transport públic per al treballador.
- Millora de la seguretat i la confortabilitat dels desplaçaments a peu: pintar passos de vianants en tots els encreuaments, davant de les parades de bus i repintar aquells que ja existeixen.
- Millora de la seguretat viària: millorar la senyalització vertical i horitzontal per als vehicles.
Com valoreu el paper que juga la figura del gestor en la mobilitat als polígons?
El gestor/a és la persona encarregada de dur a terme el Pla d'Acció contingut en el Pla de Mobilitat del Polígon i ha d'aconseguir que sigui executat a curt, mitjà o llarg termini. Això dependrà no només de la seva voluntat, sinó també de la implicació dels agents que participen en cada polígon. Compta amb una Mesa de Mobilitat i la seva eina principal és el diàleg. Arribar a un consens amb tots el membres de la Mesa en quan al tema de finançament és la feina més àrdua que té fins al 31 d'octubre.
Crec que la tasca del Gestor/a pot ser positiva i pràctica fins a un cert punt, pot exposar les diferents postures de cada agent, pot arribar a consensuar pactes entre tots els membres implicats al polígon -no sense dificultats- i fer promoció del transport públic i activitats de difusió i sensibilització. Però les negociacions en funció al finançament de moltes de les actuacions queda a mans de les pròpies administracions i empreses i de la voluntat d'aquestes de voler implicar-s'hi. Sense aquesta implicació la tasca del Gestor/a és molt més difícil, però és imprescindible a l'hora d'aconseguir les millores que necessiten tots els treballadors i treballadores.
Les dades del polígon
Superfície: 199,28 ha.
Número d'empreses: 293
Número de treballadors: 8.249
Municipis: Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallés
Situació: El polígon Santiga limita al nord amb la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, al sud amb l'autopista AP-7 i d'est a oest amb la carretera B-141 i el riu Ripoll (veure mapa).
