43es Jornades Científiques GFHN

dilluns, 19 novembre, 2018 - 00:00 a dimecres, 21 novembre, 2018 - 23:59
Institut d'Estudis Catalans

Degradació i restauració de sòls naturals, agrícoles i urbans en climes àrids i semi-àrids: mesura, caracterització i modelització dels processos hídrics

Organitzades cada any pel Grup Francòfon d'Humidimetria i traNsport en medis porosos (GFHN), aquestes jornades són un lloc de trobada privilegiat per a persones agrònomes, geotècniques, edafòlogues, físiques, mecàniques de sòls, hidròlogues, geògrafes i professionals interessats en el coneixement del transport d'aigua en sòls i altres materials porosos.

Aquest any, les Jornades són coorganitzades pel CREAF i el GFHN, amb el suport de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

En funció del nombre de propostes rebudes, es preveu sotmetre a concurs les comunicacions orals o pòsters presentats. La persona guanyadora serà recompensada amb un premi ofert pel GFHN.

L'idioma oficial de les jornades és el francès. Només a manera excepcional s'admetrà un nombre reduït de comunicacions en espanyol.

Més informació: http://www.creaf.cat/sites/default/files/events/documents/jornada_creaf_gfhn_esp_def3.pdf

Organitzador: 
CREAF i GFHN
Contacte: 

Email de contacte: 

pilar.andres@uab.cat


 

Categories: 
Ciència

Relacionats

Entrevista

UN Habitat, l’agència de les Nacions Unides especialitzada en les ciutats, va fer públic el 30 de març el seu darrer informe relatiu a la pandèmia, la salut i les seves interrelacions amb l’entorn en què vivim Cities and Pandemics: Towards a more just, green and healthy future. L’informe demostra com les ciutats poden reduir l’impacte de futures pandèmies i esdevenir més equitatives, saludables i respectuoses amb el medi ambient. Sostenible ha tingut l’ocasió de parlar amb Eduardo Moreno, director de coneixement i innovació de l'Agència UN-Habitat i un dels coordinadors d'aquest estudi.

Notícia
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

Notícia
Pixabay

Pixabay

Segons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial. L'informe precisa per primera vegada els ecosistemes que haurien de restaurar-se per tenir més beneficis per al clima i la biodiversitat, amb el menor cost.

Butlletí