enllaç a Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
enllaç a la portada enllaç a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat
cerca
Lluís Gómez
Director de Smart City Expo
'Les tecnologies Smart Cities són instruments que han d’estar al servei d’un model de ciutat'

Del 13 al 15 de Novembre se celebrarà a Barcelona l'Smart City Expo World Congress que reunirà experts i representants de les iniciatives més innovadores del món en aquest sector. El director del certamen explica què s'espera d'aquesta edició en què la sostenibilitat en la gestió urbana tindrà un protagonisme especial


Albert Punsola
Periodista
12-11-2012

Quina seria l'aportació singular que destacaria de Smart City Expo d'enguany respecte a l'edició anterior?
'Enguany volem subratllar la relació de les solucions tecnològiques amb la sostenibilitat'
Enguany volem subratllar la relació de les solucions tecnològiques amb la sostenibilitat. De manera més concreta i, com a  novetat de l'edició 2012,  construirem físicament una simulació de carrers i edificis per on els visitants podran passejar. En aquest "tros de ciutat", que ocuparà 1.500 metres quadrats de l'àrea expositiva, mostrarem solucions reals molt variades que aportaran diferents empreses participants. La idea és que els visitants entenguin com funcionen les aplicacions Smart Cities en el clavegueram, o en eficiència energètica, d'una manera palpable. Aquest espai servirà per visualitzar el state of the art en aquest àmbit. D'altra banda, volem que les petites empreses, que són molt importants en aquest sector perquè desenvolupen aplicacions de gran valor, puguin establir contactes amb inversors i grans corporacions que estan interessats en conèixer-les. Aquests contactes no són sempre fàcils i per tant apostem perquè tinguin un espai específic, que anomenem open innovation market place.

I hi ha alguna ciutat de referència en aquest àmbit en el nostre entorn?
En el nostre àmbit d'Europa i Occident  no hi ha una ciutat que lideri o que sigui un referent especial. Més aviat diria que és difícil trobar un municipi que no tingui un programa en l'àmbit de les tecnologies Smart Cities. La diferència potser radica en què les ciutats  petites i mitjanes arriben amb més facilitat a  fer una gestió global, mentre que les grans estan aplicant solucions per sectors, per resoldre temes concrets. No és el mateix sensoritzar Santander o Sant Cugat que Barcelona o Madrid.

Com qualificaria el moment de la implantació d'aquestes tecnologies a Catalunya el 2012?

Catalunya està seguint el mateix ritme d'implantació d'aquestes tecnologies que altres països avançats. Barcelona està impulsant activament el City Protocol, la recerca d'un acord entre ciutats per definir quins estàndards han de regir les ciutats intel·ligents del futur. D'aquesta manera la ciutat fa un paper de lideratge en el desenvolupament de les Smart Cities a nivell global.

Les Smart Cities tenen algun paper ara mateix en els països emergents o només en els desenvolupats?
Les ciutats dels països emergents tenen una dificultat afegida: la velocitat del seu creixement deixa obsoleta la planificació urbana abans que es pugui aplicar. Des d'un altre punt de vista, la mobilitat a la Xina, l'Índia, o Colòmbia, s'enfronten  a molts problemes que aquí ja hem resolt. Però precisament, com els queda molt per fer, les solucions Smart Cities hi tenen un paper molt destacat. Medellín, per exemple, vindrà amb una delegació en l'edició d'aquest any. En general, les ciutats dels països emergents veuen en el congrés una gran oportunitat per adquirir coneixement que els permeti millorar la seva gestió. Crec que el sol fet que es marquin aquest objectiu ja és un èxit perquè vol dir que han deixat enrere etapes on aquests plantejaments no es podien fer, per una situació política o social molt complicada. L'autèntic motor del concepte Smart Cities és la consciència de que el model de gestionar adequadament els recursos és l'únic model que té futur. Aquesta idea ja no és dels partits verds i va guanyant terreny en societats en diversos graus de desenvolupament, fins i tot a la Xina. En aquest país ja s'ha entès que no es pot continuar amb els nivells de contaminació i de caos urbà que estan patint algunes ciutats perquè és clarament insostenible.

Els països del sud d'Europa- i per tant el nostre- es troben en recessió i en una situació de paràlisi econòmica de les administracions sense precedents. Com defensaria la necessitat d'invertir en aquestes tecnologies precisament ara??
Si la reflexió es fa a nivell familiar, i si pensem en la factura de la llum, hi ha una resposta clara: quan es tenen menys recursos l'objectiu principal ha de ser abaixar aquesta factura. Doncs a escala de ciutat passa el mateix. Tenim uns pressupostos limitats per netejar els carrers, recollir els residus, il·luminar la ciutat i ara més que mai l'objectiu passa per l'eficiència. La gestió urbana és un àmbit molt atractiu per fer negoci i aquesta és una tendència que cada vegada anirà a més. A Birmingham, Anglaterra, l'ajuntament ha arribat a un acord amb una empresa privada que s'encarregarà de la gestió integral de la via pública de la ciutat  durant els propers 25 anys. Aquesta empresa farà tota la inversió que haurà d'estar orientada a la sostenibilitat econòmica i ambiental, aconseguint estalvis d'energia i de costos de manteniment.  La fórmula de partenariat público-privat, que també es posa de manifest en el model de les empreses de serveis energètics, té un llarg recorregut en el segle XXI.

Fins ara hem estat acostumats a que l'administració ho feia tot, i no té perquè ser així. En el nou escenari les tecnologies Smart Cities són els instruments que han d'estar al servei d'una visió, un model de ciutat.

Com es desenvolupa aquesta visió o aquest model?
'El concepte Smart City comença quan una ciutat és capaç de seure a la mateixa taula els que governen, les empreses, i la ciutadania'
Per mi el concepte Smart City comença quan una ciutat és capaç de seure a la mateixa taula els que governen, les empreses, i la ciutadania, per tal de discutir a fons quina ha de ser l'orientació general. Abans de posar sensors cal saber què es vol resoldre.  No veig el sentit de sensoritzar tota una ciutat, sense tenir molt clares les finalitats. Això està relacionat amb el fet que cada element d'avenç -tecnològic o no- necessita el seu temps, la seva maduració. Les coses han de passar en el moment adequat. Si fa 20 anys haguéssim posat el bicing hagués estat un desastre perquè ningú hauria agafat la bicicleta.  Això és vàlid arreu: a Colòmbia o l'Índia, per exemple, cal anar molt en compte a l'hora d'establir un pla global de reciclatge perquè allà molta gent viu de recollir escombraries i un tipus d'implantació determinat, per molt bo que sigui sobre el paper, pot carregar-se l'economia local.

Vostè ha treballat en la implantació del vehicle elèctric a Barcelona. La gent no es llança a adquirir aquests vehicles (només uns 300 venuts a Espanya el 2011) perquè no veu que es desenvolupi la infraestructura i, a la vegada, costa que la infraestructura es desenvolupi si no hi ha vehicles en circulació. Com es pot trencar aquest cercle viciós?
 Moltes de les infraestructures que s'han posat en funcionament fins ara són experimentals. Serveixen per aprendre. No sabem com recarregaran els vehicles elèctrics d'aquí a 20 anys. Ara es fa difícil apostar per un sistema concret i hi ha qüestions per resoldre com les bateries.  La implantació d'aquests vehicles està avançant  més actualment per les flotes de serveis urbans, en diferents tipologies, bicicletes,  motos, petits cotxes, que no pas per l'usuari privat.  Una altra vegada hi ha la qüestió del temps: volem una implantació ràpida però, si ens hi fixem, van transcórrer molts anys fins que tothom va tenir un cotxe amb motor de combustió. Per què no hauria de passar igual amb el vehicle elèctric? Pel que fa al nexe d'aquest vehicle amb les Smart Cities, es troba en les smart grids. D'altra banda, les ciutats intel·ligents permetran implantar cada vegada sistemes més sofisticats de control dels vehicles que podran accedir a determinades zones en funció del grau de contaminació que generin.

El concepte Smart Cities suposa recollir grans quantitats de dades. Com es passa de dades a coneixement?
L'Open Data jugarà un paper molt important des d'aquest punt de vista. Moltes dades de l'administració que ara es fan servir per gestions concretes, en obrir-se al públic permetran a les empreses crear aplicacions relacionades amb serveis molt específics que seran útils per a la ciutadania.

Una Smart City és una ciutat més participativa?
La ciutadania ha de ser 100% participativa, d'altra manera no té sentit avançar per aquest camí. Si un ajuntament fa un gran esforç en el reciclatge de residus però els ciutadans no col·laboren, el sistema no funcionarà per molt avançat que estigui tecnològicament. La participació, en un context Smart Cities, es pot entendre en molts sentits com, per exemple, la capacitat de que els ciutadans siguin més actius en la  monitorització de l'acció pública. En qualsevol cas, quan més intensa és la participació més augmenta la consciència col·lectiva i es pot aconseguir una implicació molt més alta en aspectes com la preservació de l'espai públic o la contribució a la millora dels serveis de transport.

Què significa la realització d'aquest congrés per Barcelona i, específicament, per  Fira de Barcelona?
'Durant els dies del congrés la ciutat es posiciona com la capital del món de Smart Cities'
Durant els dies del congrés la ciutat es posiciona com la capital del món de Smart Cities perquè som capaços d'atraure les principals ciutats, empreses, i universitats que estan involucrades en aquest tema. Per a la fira és un tema molt rellevant perquè creem un espai d'innovació i oferim possibilitats de compartir coneixements i de tancar negocis.