Les noves tecnologies són meravelloses. Ens ofereixen eines molt útils que han permès fer importants avanços en temes com la medicina, la construcció, l'educació i la comunicació. Però, d'altra banda, la tecnologia també té els seus perills.
Quan es parla d'aquests perills ens fixem en el "mal ús de la tecnologia", un ús incorrecte que pot ser perjudicial per a la gent: persones "enganxades" a Internet o al mòbil, estrès per part dels treballadors per adaptar-se a una determinada eina, pèrdua del contacte humà, etc. Tots aquests problemes hi són, però n'hi ha d'altres, als quals no parem prou atenció: no som conscients de les repercussions que té sobre la societat i el medi ambient. Aquí proposem una reflexió sobre el cost real de l'alta tecnologia, i què podem fer per reduir-lo.
El cost de fer un ordinador
Heu sentit parlar del coltan? És un mineral del qual s'extreu el tàntal, un material imprescindible per a tot producte electrònic d'alta tecnologia: teniu tàntal al vostre ordinador, mòbil, televisor, iPod, agenda electrònica, i també a la rentadora i al cotxe. El problema és que la major reserva de coltan del món (al voltant del 80%) és a la República Democràtica del Congo, on la seva extracció ha estat lligada a conflictes bèl·lics, condicions d'explotació de presoners de guerra i infants, desastres mediambientals per a la fauna local i problemes de salut relacionats amb les condicions laborals. Més enllà de la matèria primera, el procés de fabricació també és molt costós. No us volem avorrir amb xifres, però perquè us en feu una idea:
Per construir un xip de 32 MB de memòria RAM es necessita: l'electricitat generada per 1,6 kg de combustibles fòssils, 72 grams de productes químics diversos, 3.200 litres d'aigua i 700 grams de nitrogen; i tot per obtenir un producte d'uns 2 grams de pes.
Una de les dades més sorprenents és que el cost energètic de fer aquest xip és de 41 megajoules (MJ) , mentre que en tota la seva vida útil, de 4 anys, només consumirà 15 MJ. És a dir, el 63% del consum energètic en el cicle de vida d'aquest xip es gasta en el procés de fabricació.
A més, considerem el factor humà: gran part del procés de fabricació d'ordinadors es fa en països com Mèxic, Filipines o la Xina, on el sous son baixos, els horaris no estan necessàriament regulats i els sindicats són quasi testimonials. Molts dels productes en el procés de fabricació (minerals i plàstics) d'un ordinador són altament tòxics, i tot i que aquesta contaminació la pateixen les persones que munten els ordinadors, el risc més gran està quan ens en desfem.
El cost de desfer-se d'un ordinador
Les deixalles electròniques, conegudes com e-waste, són un problema cada cop més gran. El primer que hem de tenir clar és que s'han de portar a punts de recollida especialitzada: aquests productes, en cas que acabin en un abocador poden filtrar elements com plom, mercuri, arsènic, cadmi o beril·li al terra, contaminar el medi ambient i atemptar, per tant, contra els nostres drets bàsics.
Igualment, la incineració és un problema: el coure és un dels catalitzadors més importants per a la formació de dioxines, i els circuits digitals contenen plàstics i retardadors que són els responsables d'algunes de les dioxines més tòxiques i, per tant, cremar aquests productes té un fort impacte en la contaminació de l'aire.
El 2008, als 27 països d'Europa es van recollir 8,7 milions de tones d'e-waste, el que representa l'1% del total d'escombriaires recollides, i s'espera que aquesta xifra arribi al 2% a finals de 2010. Però, què es fa amb l'e-waste recollit? La majoria dels països rics no poden gestionar aquesta quantitat de residus de manera segura segons les seves lleis; així doncs, se'n separen i reciclen algunes parts, però les parts més perilloses s'exporten a països en vies de desenvolupament, on les lleis que protegeixen els treballadors i el medi ambient són inadequades o no es compleixen.
El cost de fer servir un ordinador
Fer servir un ordinador també té un cost. Durant el 2007, les tecnologies de la informació van representar el 2% del total d'emissions mundials de CO2, és a dir, tant com la indústria aeronàutica. D'aquesta quantitat, només el 14% és degut als grans centres de càlcul (supercomputadors, mainframes, etc.) mentre que el 49% del consum és ocasionat pels PC i els seus perifèrics (pantalles, impressores, etc.). Però una dada sorprenent és que el 37% restant és degut al consum de les xarxes d'interconnexió. Enviar un fitxer amb fotos o pujar alguna cosa al Facebook té un cost: la informació circula per una sèrie d'encaminadors i servidors que consumeixen molta energia.
Aquesta enorme quantitat d'energia requerida es pot reduir fàcilment canviant els costums. Malgastem muntanyes d'energia, moltes vegades sense ser-ne ni tan sols conscients, i la millor manera de reduir aquest consum és per la via de l'educació. Posar l'ordinador en mode "hibernat" cada vegada que estem més de mitja hora sense fer-lo servir pot reduir el consum de manera dràstica. No imprimir tots els documents, o no reenviar totes aquelles coses "divertides" que ens arriben també són gestos sostenibles.
Però hi ha, a més, una part de la sostenibilitat que oblidem tot sovint: el bon ús de l'ordinador. Hem de ser conscients que moltes hores davant un ordinador pot tenir conseqüències per al nostre cos. Tenir perifèrics ergonòmics, una bona postura o seguir les normes de seguretat laboral és molt important per tal que els ordinadors no siguin una càrrega per a la societat.
Conclusió: què hem de fer?
La primera cosa que hem de fer és sortir d'aquest cercle d'obsolescència programada, on ens sentim obligats a canviar d'ordinador o mòbil cada poc temps, ja que el nou és barat i "ens ofereix més". Abans de comprar un ordinador nou, penseu si és realment necessari canviar-lo (per exemple, pots millorar-ne el rendiment canviant algun dels components o instal·lant Linux). Si realment en necessites un de nou, hi ha moltes organitzacions que en recullen i els donen a col·lectius desfavorits. Si l'aparell realment està trencat, porta'l sempre a una deixalleria especialitzada que en faci el tractament adequat. Respecte al dia a dia, pots intentar reduir el consum, i també evitar problemes de salut fent-lo servir de manera assenyada. En les teves mans està fer que l'alta tecnologia no només sigui útil, sinó també sostenible.
*Revista Educació i Sostenibilitat. Núm. 7 Aprenentatge 2.0. Hivern 2009
