 |
Fes clic aquí si tens problemes per visualitzar la plana 
|
 |
|
 |
|
|
Butlletí 636 - Especial CALOR I ADAPTACIÓ (i II)
|
|
 |
|
|
Les onades de calor, les nits tropicals i tòrrides, ja no són una excepció: és el nou escenari amb què hauran de conviure. Davant aquesta realitat, l’adaptació al canvi climàtic deixa de ser una opció de futur per esdevenir una necessitat del present. El nou especial de Sostenible.cat mostra, en aquesta primera part, com el món local pot liderar la resposta davant la calor.
Perquè adaptar-se no és només resistir millor les onades de calor, sinó també repensar els espais públics, protegir les persones més vulnerables i construir municipis més habitables, saludables i resilients per a tothom.
També disponible en format web.
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
Entrevista a Francesc Mauri, home del temps de 3cat
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquesta entrevista, Francesc Mauri explica com les onades de calor són cada cop més freqüents i intenses, per què el juny del 2025 ha trencat qualsevol registre climàtic i quins riscos comporta un escalfament que ja afecta el nostre dia a dia.
Mauri defensa que l’adaptació és imprescindible, però insisteix que no n’hi ha prou: cal accelerar la descarbonització, renaturalitzar pobles i ciutats i deixar enrere els combustibles fòssils. Perquè, recorda, la calor ja mata més persones que les inundacions.
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
|
|
|

La calor extrema ja no és un fenomen excepcional, sinó una de les principals conseqüències del canvi climàtic a la conca mediterrània. Aquesta és una de les idees centrals que va exposar el meteoròleg Francesc Mauri durant la ponència magistral El Mediterrani, zona zero del canvi climàtic: com adaptem els nostres pobles i ciutats a la calor?, celebrada en el marc de la jornada sobre adaptació a la calor organitzada per la Diputació de Barcelona.
|
|
|
 |
 |
|
|
Opinió
|
|
|
|
|
Joan Cuevas. Equitat.org
 |
 |
"Les escoles i instituts es van dissenyar per un clima que ja no existeix. La meitat dels centres públics no estan preparats per l’augment de calor i no actuar pot comportar menys dies lectius i pitjors resultats."
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
La Diputació de Barcelona ha impulsat la Guia d’itineraris de confort bioclimàtic, una eina pensada per ajudar els municipis a dissenyar espais públics més saludables, confortables i resilients davant la calor.
La guia ofereix criteris i recomanacions per incorporar aspectes com la biodiversitat, el confort ambiental, la mobilitat, la salut i la vida comunitària en la planificació dels itineraris.
Mamen Artero, arquitecta i membre del col·lectiu El Globus Verd, explica les claus d’aquesta guia i com pot ajudar els municipis a adaptar-se al canvi climàtic.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
Notícies relacionades
|
|
|
|
|
|
|
|
|
“Barcelona a 50 ºC: assajar avui per respondre millor demà” és un exercici pioner que permetrà assajar com hauria de respondre Barcelona davant d’un episodi de calor extrema que afecti la salut de les persones, el funcionament dels serveis essencials i la coordinació entre els diferents actors implicats.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
L’AMB s’ha adherit a la iniciativa global Beat the Heat de la Cool Coalition, impulsada i liderada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Esdevé un pas fonamental en dotar de visibilitat i posicionament internacional al territori metropolità i el reconeixement del seu treball en adaptació al canvi climàtic en fer front a la calor.
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
Les morts relacionades amb la calor han impulsat les autoritats a llançar iniciatives destinades a fer front a les onades de calor cada cop més freqüents. París ha liderat el camí amb la construcció d'un sistema centralitzat de refrigeració urbana, que té previst ampliar per tota la ciutat.
|
|
L’AMB ha analitzat, en una jornada tècnica amb els ajuntaments metropolitans, els principals estudis sobre les temperatures extremes i les solucions que ja s’estan aplicant,
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
La implicació d’administracions, organitzacions i ciutadania és imprescindible per a fer front a un dels fenòmens climàtics més urgents: la calor extrema.
|
|
Les actuacions, que ja han estat adjudicades, permetran climatitzar les cinc escoles bressol municipals i fer una primera fase de creació d’espais d’ombra als patis de 25 escoles d’educació infantil i primària.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
|
 |
|
|
 |
|
|
 |
|
|
Recurs
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Investigadores de l’ICTA-UAB publiquen la primera eina d’accés lliure que permet consultar, barri a barri i bloc a bloc, la vulnerabilitat a la gentrificació climàtica a 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona,
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
La dada
|
|
|
|
|
|
|
|
El Mediterrani és un dels punts més vulnerables al canvi climàtic, i Catalunya no n'és una excepció. Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana anual del mar ha augmentat de manera sostinguda des de l'any 2000 tant a la superfície com a les diferents fondàries monitoritzades.
|
|
|
 |
 |
|
 |
 |
|
|
|
Subscripció: Alta / Baixa Butlletins publicats
|
|
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
C/ Zamora, 73 - Edifici Bogatell · 08018 Barcelona
|
|
 |